De la Rosa calla al Parlament i Piqué Vidal justifica Pujol

Després de desviar-se unes setmanes del seu curs principal per navegar per les enfangades aigües dels casos Pretòria, Mercuri i Bárcenas, el riu de la comissió Pujol va tornar a reprendre el curs ahir amb els testimonis de dos màxims exponents dels tripijocs del pujolisme que van passar de l'esplendor a la presó. Devien saber moltes coses sobre l'expresident de la Generalitat Javier de la Rosa, l'«empresari model» -Pujol dixit- que va revelar al petit Nicolás el presumpte finançament irregular de CDC, i Joan Piqué Vidal, l'advocat defensor de l'expresident en el cas Banca Catalana. El primer va optar per tancar la boca i obrir-la només per reprendre els diputats per les seves preguntes. I el segon es va limitar a disculpar l'evasió fiscal de Pujol i a alertar que les sentències judicials no sempre diuen la «veritat real». Només a vegades.

De la Rosa va resistir amb impàvid aspecte una hora llarga de preguntes sobre les quals va pretextar que no contestaria perquè ja ha donat les explicacions pertinents davant la justícia, encara que «sense gaire èxit». Es referia així a les tres condemnes a presó que acumula: entre el 1994 i el 1995, pel cas Grand Tibidabo; entre el 1998 i el 2000, per la venda de la paperera ICSA; i entre el 2002 i el 2004, per l'operació Wardbase. En total, tres delictes: estafa, apropiació indeguda i falsedat documental. Assumptes que l'empresari va ventilar arrufant les celles, deixant caure les parpelles i encongint lleument les espatlles.

«NI UN EURO» / El màxim que li van treure els diputats va ser l'asseveració que la sentència del cas Grand Tibidabo va deixar clar que ell no es va apropiar «ni un euro». Va reproduir el seu posat impertèrrit quan se l'interrogava per les seves relacions amb Pujol i la seva família. I quan se li va demanar que expliqués la frase que se sent en la gravació d'una conversa seva amb el petit Nicolás en què afirma que «portava els diners en efectiu a la nit al despatx» de Pujol a la Generalitat. Fins a 4.500 milions de pessetes de suposats donatius de grans empreses i bancs a Convergència perquè contingués l'independentisme.

Un recital d'assumptes tèrbols que va acabar fent explotar De la Rosa en el torn del diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa. El financer va recriminar a ses senyories que estiguessin intentant fer-lo parlar a base de «dades inexactes tretes de diaris», «insults personals» i «discursos» sobre la seva persona. I es va permetre alliçonar-los: «Vostès no s'han preparat les preguntes».

Notícies relacionades

Prenafeta i Alavedra lloen Pujol i esquiven el 'cas Pretòria'

L'advocat Piqué Vidal justifica la deixa de Pujol i només hi veu inconvenients "ètics"

«AMB EL LLIRI A LA MÀ» / Encara que el seu ofici no era aquest, Piqué Vidal va acabar sent també un home de negocis. Amb el jutge Lluís Pascual Estevill va ordir una trama per extorsionar empresaris perquè compressin la seva pròpia llibertat. Amb 81 anys, el lletrat es va presentar ahir «amb el lliri a la mà», com a víctima d'una gran injustícia i atacant els magistrats que el van condemnar a nou anys de presó per aquell cas. L'advocat, ungla i carn al seu dia d'Estevill i De la Rosa i enemistat avui amb tots dos, va al·legar en defensa seva que «la veritat oficial a vegades no es correspon amb la veritat real», encara que va declinar aplicar aquesta teoria al cas Banca Catalana, en què el jutge sí que li va donar la raó arxivant la causa.

Sobre el llegat de Pujol, va donar tota la credibilitat a la versió de l'expresident que el capital prové d'una herència paterna i no té un origen il·lícit. Va justificar l'existència d'aquest «raconet» de diners a l'estranger per la inestabilitat política del moment tot i admetre que «èticament» no va ser correcta la manera de procedir. Li va criticar al fundador de CDC que no ho declarés a Hisenda, però va dir estar convençut que, com Pujol addueix, no va tenir temps de regularitzar-ho en 34 anys.