EL DILEMA NACIONALISTA
¿Com es repartirien els socis de CiU les subvencions?
Els dos partits de la federació no tenen patrimoni conjunt
	La seu de CDC del carrer d’Astúries, al barri de Gràcia de Barcelona, una de les que el fiscal demana embargar. /
La federació de CiU no disposa de patrimoni conjunt. Cada partit té les seves pròpies seus. S'ha de recordar que Convergència va vendre fa unes setmanes la seva seu principal, situada al carrer de Còrsega de Barcelona, i que té 15 locals en embargament preventiu ordenat pel jutge del 'cas Palau'. Per tant, pel que fa al patrimoni no hi ha res a repartir.
¿I què passa amb els diners? Més aviat s'hauria de dir què passa amb els deutes. La federació, com tots els partits i coalicions, rep subvencions públiques, i les destina en gran part a sufragar les despeses de personal i, sobretot, a pagar deutes. I això és el que s'hauria de dividir. En funció de la representació de cada força, es dividirien de forma proporcional les ajudes, i cada partit assumiria una part del deute amb els bancs que ara és conjunt.
- SEGURETAT SOCIAL I PENSIONS El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys
 - Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
 - Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
 - Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
 - Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
 
- Crítica de llibres ‘Mentideros de la memoria’, de Gonzalo Celorio: retalls de temps
 - Aquests són els millors supermercats per comprar pa, segons l’OCU
 - Lluita per la presidència del Barça L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió
 - Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
 - Declaració Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»
 
