El procés trenca el Govern de CiU

El partit de Duran culpa del cisma les «formes» de CDC i el soci majoritari, enfadat, afirma que fa temps que espera una posició clara sobre la secessió

El secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, intervé en la roda de premsa després de la cumbre del partit, aquest dimecres, 17 de juny. / FERRAN SENDRA / VÍDEO: ATLAS

5
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA

La imatge amb què més vegades s'ha sintetitzat la tumultuosa relació entre Convergència i Unió és la de la faula d'Isop El pastoret i el llop. S'ha anunciat mil vegades la ruptura de l'abans coalició, i des de fa una dècada llarga federació, i mil vegades s'ha conjurat el perill. Però freqüentment s'oblida el desenllaç del conte. I és que, al final, i entre el descrèdit del protagonista - el pastoret que aixecava falses alarmes sobre l'arribada del llop- el caní salvatge acaba per aparèixer. La direcció d'Unió es va reunir ahir amb caràcter d'urgència per donar una resposta a l'ultimàtum que els va llançar CDC dilluns. I va anunciar la seva decisió de retirar els seus consellers del Govern. L'Estatut del 2006 va trencar l'Executiu de Pasqual Maragall, amb la sortida d'ERC que defensava el no a la Carta autonòmica, i el procés sobiranista s'ha cobrat l'Executiu de Mas.

Això sí, Unió es va guardar molt molt d'afirmar que, amb aquesta decisió, voldria fracturar la federació. I és que entre CDC i Unió existeix el pols soterrat per la imatge davant l'opinió pública sota una mateixa creença: el que trenca, ho paga a les urnes. Axiò explica les reunions mantingudes tant dimarts com ahir mateix al Parlament entre els uns i els altres, per allò de voler transmetre el tarannà dialogant. I també explica el tuit de Josep Antoni Duran Lleida, el líder d'Unió, que culpava CDC pel seu ultimàtum de la crisi de Govern: «No hi ha diàleg», va sentenciar a la xarxa social. La resposta oficial de CDC s'espera per avui, malgrat que es preveia per ahir, però l'agenda del president ho va impedir.

LA FORMA I EL FONS / El secretaru general d'Unió, Ramon Espadaler, va comparèixer uns 20 minuts després que Duran hagués abandonat ben de pressa la seu en companyia de Josep Sánchez Llibre. I va cenyir Espadaler, en òbvia sintonia amb Duran, el motiu de la renúncia a una qüestió, sobretot, de formes. «No creiem que hàgim d'estar sotmesos a ultimàtums» va asseverar en to greu. El fet és que CDC els demanava que advoquessin per l'Estat independent per seguir endavant i discutir els termes del full de ruta. I que Unió s'hi va negar. Hi ha, doncs, sobretot, una qüestió de fons.

Amb tot, Espadaler va mirar de minimitzar aquestes diferències abismals afirmant que en el sí guanyador pels pèls de la consulta a la militància de diumenge passat «i tant que hi cap la independència» i que els democristians el que volien era ampliar el camp d'acció del procés als que encara dubten de la secessió.

L'acusació d'Unió sobre les formes va causar enuig en CDC. Fonts convergents van assenyalar a aquest diari que en les reunions bilaterals Unió «en cap moment» es va queixar del procedir dels seus socis i afegeixen que els democristians «fa temps que sabien» que Convergència «esperava un posicionament clar sobre la independència». Aquesta font recorda a més a més que, en el transcurs del procés intern d'Unió, CDC ha guardat «escrupolosa» neutralitat i silenci.

Ni el fet que el líder del sector crític, Antoni Castellà, assistís al conclave amb la promesa sota el braç de les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium i AMI) d'acceptar bona part dels criteris de la pregunta d'Unió en el full de ruta, sempre que la cúpula democristiana acceptés l'objectiu comú de la independència, va estovar el gruix de la direcció del partit.

La ruptura ma non troppo (de moment), va explicar el número 2 d'Unió en funcions -en les últimes setmanes, número 1 davant les càmeres, per designi exprés de Duran-,

no posa en perill el mateix president. Unió seguirà donant suport en totes les votacions a l'Executiu d'Artur Mas, de la mateixa manera que no compromet el paper de la federació als municipis. Se suposa que també tindrà lloc el mateix al Congrés, on Duran exerceix de cap de files i de president de la Comissió d'Exteriors.

EN MANS DE MAS / Per tant, les funcions de la vicepresidenta, Joana Ortega, i dels titulars d'Interior, Ramon Espadaler, i Agricultura, Josep Maria Pelegrí, segueixen vigents fins que Mas decideixi desactivar-les. Ortega, a més a més, ja ha comunicat que abandona la política per «raons personals». Fonts del mateix comitè de govern apuntaven a l'alta pressió a què havia estat sotmesa la vicepresidenta imputada pel 9-N i votant declarada del Sí-Sí , però també, defensora, en la consulta interna del  oficialista.

¿I les funcions d'Antoni Castellà, secretari d'Universitats i cap visible del sector sobiranista? ¿O les de Carles Sala, també crític i secretari d'Habitatge? Doncs també en mans de Mas, és clar i com és la seva potestat, però amb un matís: els crítics van anunciar que no pensen deixar el Govern. I fonts de l'Executiu de Mas van anunciar que el president no destituirà ningú que no vulgui anar-se'n. En l'ordre intern d'Unió, Castellà seguirà, si es manté en el càrrec, sumant desobediències, després de negociar amb les entitats malgrat l'advertència i l'acusació de «deslleialtat» que per carta li va remetre el mateix Espadaler dilluns passat.

SENSE SALA DE PREMSA / En una compareixença al hall d'entrada de la seu, en la mesura que la direcció no els va prestar la sala de premsa, per a incomoditat de les desenes de professionals dels mitjans que es van citar al carrer de Nàpols, Castellà va titllar d'«irresponsable» la decisió del comitè de govern. «Fa molt temps que s'estan prenent decisions de gran calat amb exigües majories», va dir Castellà en al·lusió a la votació d'ahir mateix en què la posició oficial va tenir 16 vots, per 10 dels crítics i dues abstencions, com a la mateixa consulta, on el  a la rocambolesca pregunta va guanyar amb el 50,3% dels sufragis.

Segons Castellà, la «irresponsabilitat» resideix en l'intent de Duran de retirar els seus peons del Govern «per forçar Mas a no defensar la independència de Catalunya». Això explica que no renunciï al càrrec.

Notícies relacionades

Aquest és un procés per passos. Difícil, doncs, anticipar què s'amaga darrera la sortida del Govern d'Unió. La gran pregunta, que Espadaler no va voler contestar, és què farà Unió el 27-S. Veus crítiques donen per segur que la intenció de Duran és que els democristians es presentin en solitari. Un portaveu de CDC va afirmar ahir a la nit que la federació està «trencada».

Així, doncs, encara que és aviat per saber si el llop, en forma de ruptura definitiva i total entre tots dos partits ha arribat, o bé es tracta d'una nova entremaliadura del pastoret, de moment, d'entre els arbustos despunten dues orelles triangulars i peludes. I els udols sonen molt pròxims.