EL DILEMA NACIONALISTA

¿Els sortiria a compte el divorci a Unió i CDC?

Una enquesta vaticinava fa un any que Convergència aconseguiria gairebé els mateixos escons concorrent sola a les eleccions que amb els democristians

Duran, Espadaler, Mas i Corominas, en l’executiva de CiU del 25 de maig.

Duran, Espadaler, Mas i Corominas, en l’executiva de CiU del 25 de maig. / JULIO CARBÓ

2
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

CDC i Unió Democràtica van segellar el 1978 una unió de conveniència que ha aconseguit sobreposar-se al llarg de les dècades a mil i una crisis. El matrimoni que va formar la federació de CiU ha seguit endavant malgrat les constants divergències (moltes d'elles ventilades en públic) per raons de pur interès electoral mutu. Al partit de Josep Antoni Duran Lleida, com a soci petit, li convenia continuar a la falda del germà gran. I al partit d'Artur Mas li resultava profitós no renunciar a la porció de l'electorat que representa Unió per apuntalar les seves victòries en les eleccions autonòmiques.

Però, ¿a qui beneficiaria i a qui perjudicaria més un eventual divorci? La hipòtesi es podria plantejar obertament si la militància d'UDC avala el 14 de juny el full de ruta proposat per la direcció, i que xoca amb el pla independentista pactat per CDC i ERC. Fins i tot els tres consellers democristians estan disposats a deixar el Govern si no s'accepta la seva estratègia. El cert és que concórrer en solitari podria donar més llibertat a Unió per defensar les seves tesis, ocupant un espai de centredreta catalanista i moderat, i també més marge de negociació. A CDC, encara que fossin pocs, encara podria fer-li perdre més diputats dels que ja li treuen les enquestes.

Saber amb exactitud el pes electoral d'Unió és una de les grans incògnites de la política catalana. No obstant, fa un any, un baròmetre del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO demostrava que qui més hauria de posar-se a tremolar davant una hipotètica ruptura de CiU és el partit de Duran, mentre que CDC s'ho podria prendre amb més calma dins de les pèssimes perspectives que li donen els sondejos. Aquella enquesta atorgava a CiU 29 o 30 escons al Parlament, però si els dos partits concorreguessin cada un per la seva banda, Convergència obtindria pràcticament el mateix resultat, entre 27 i 29 diputats, mentre que Unió només aconseguiria 6 o 7 parlamentaris.

Notícies relacionades

Pel que fa a la transferència de vot, només el 4,6% dels electors de CiU afirmaven que es decantarien per UDC en cas de presentar-se per separat. Els democristians registraven una intenció directa de vot del 2,6% davant l'11% de Convergència (que retindria el 37,7% dels seus) i l'11,6% del conjunt de la federació. De fet, el segon partit més perjudicat per una ruptura de CiU seria el PP català. El 13% dels que van votar Alicia Sánchez-Camacho el 2012 responien llavors que es passarien a Unió si se separés de CDC. El mateix comportament seguirien el 7% dels electors de Ciutadans i el 3,1% dels socialistes. Per tant, el perfil contrari a la independència s'imposaria rotundament en el col·lectiu de catalans que donarien el seu suport al partit de Duran.

El treball de camp d'aquell baròmetre es va fer del 16 al 18 de juny del 2014, una setmana després que aquest diari informés que Duran es plantejava deixar el seu càrrec de número dos de CiU, dimissió que va fer efectiva un mes després per deixar pas a Ramon Espadaler. Llavors, el 43,3% dels enquestats consideraven que l'aliança CDC-Unió s'acabarà trencant (davant un 35% que afirmaven el contrari), i entre els simpatitzants de CiU, el 35,4% estaven convençuts que la relació se n'anirà en orris, encara que un 46,3% opinaven el contrari.