La Catalunya de la CUP

El treball de «formigueta» que diu fer la CUP des de fa anys continua donant els seus fruits. El 2012 va saltar del municipalisme al Parlament i va aconseguir tres diputats. En aquestes últimes eleccions locals, impulsada per la notorietat que han aconseguit David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet a la Cambra catalana, així com per la seva feina als ajuntaments on ja estava present, la força independentista ha continuat expandint el seu projecte alternatiu fins al punt que ja se situa en posicions de Lliga de Campions.

Fa quatre anys va obtenir 62.206 vots i 101 regidors i va aconseguir l'alcaldia en tres localitats: Celrà (Gironès), Viladamat (Alt Empordà) i Navàs (Bages). En aquesta ocasió ha reeditat la majoria absoluta en les dues últimes i l'ha aconseguit en la primera, però, a més, aquesta majoria absoluta l'ha estrenat en sis poblacions més i ha aconseguit una majoria simple en quatre.

El balanç final és el següent: 221.746 vots (el 7,12% del total) i 372 regidors, tres dels quals seran els encarregats de portar les sigles del partit per primera vegada a l'Ajuntament de Barcelona, on poden jugar un paper rellevant com a crossa de Barcelona en Comú. A la capital, la CUP és la setena força, però en el conjunt de Catalunya puja a la quarta plaça, només superada per CiU, ERC i el PSC. El 2011 era la sisena.

En concret, els altres sis municipis amb majoria absoluta de la força independentista són Viladasens (Gironès), Ordis (Alt Empordà), els Guiamets (Priorat), Mieres (Garrotxa), Verges (Baix Empordà) i la Vilella Alta (Priorat). Es tracta de municipis poc poblats, correcte, però el cert és que la CUP també ha experimentat una notable empenta en altres localitats de més densitat. A Berga, per exemple, és la més votada a pesar de no tenir la majoria absoluta, i el mateix ha passat a Capellades (Anoia), Monistrol de Calders (Bages) i Ripollet (Vallès Occidental). En alguns d'aquests casos el partit s'ha acollit a una estratègia que no li ha anat gens malament: forjar aliances amb altres organitzacions d'espectre polític similar per poder arrossegar més simpaties. Sant Cugat del Vallès, on s'ha situat en segona posició darrere de CiU, i Badalona en són dues clares mostres. La segona amb especial transcendència, perquè, si els independentistes i Podem s'alien finalment amb altres partits d'esquerra, expulsaran Xavier García Albiol de l'alcaldia, i tot indica que la més ben situada per ocupar el càrrec serà Dolors Sabater. Seria com un doble èxit per a ells: aconseguir la vara de comandament a la tercera localitat de Catalunya i, per a més inri, desallotjar el Partit Popular del seu principal feu.

Notícies relacionades

L’Audiència delibera si allarga la presó de Villarejo

Ábalos nega conèixer cap trama Koldo i recorda que no està imputat

A part que se'ls han obert les portes als ajuntamentsde Lleida, Tarragona i Barcelona i que repeteixen a Girona, una altra ciutat amb especial interès en aquestes eleccions locals era Reus. Va ser precisament la CUP la que va destapar el cas Innova i va posar en un compromís la resta de partits, especialment CiU, per un suposat escàndol de cobrament de comissions il·legals entre polítics i presumptes irregularitats en empreses municipals. Aquella tasca de «formiguetes» per treure tots els draps bruts del consistori ha tingut la seva recompensa, ja que els independentistes han passat d'un regidor que tenien fa quatre anys als sis que van obtenir diumenge passat. Només els nacionalistes els superen en un representant, encara que en perden tres i ho tindran difícil per governar després d'haver-ho fet durant un temps amb el PP en el darrer mandat.

Com a anècdota, fidel a la seva idea d'avançar cap als Països Catalans, la CUP ha aconseguit dos regidors a Pedreguer, a Alacant.