CDC es planta

No dubtin d'una cosa: el dia que una clara majoria de catalans es decanti per la independència, CDC es declararà independentista de cap a peus. Mentre aquesta circumstància no es produeix, el partit mira de no perdre centralitat. Per això acorden punts programàtics comuns, clarament independentistes, amb ERC. Per això, i al mateix moment, es planten a un pas de fer explícita la independència al seu ADN. ¿Contradicció? ¡Càlcul! Si no hi ha un marge de seguretat prou ampli, si és alta la probabilitat de no sumar prou vots independentistes el 27-S, si el que semblava ascens al cim pot convertir-se en camí barrat, la prioritat passa a ser, torna a ser, sobreviure. La paraula clau es diu centralitat.

Notícies relacionades

Montse Mínguez, la nova portaveu del PSOE bregada en el nucli dur de Salvador Illa

Rebeca Torró, actual número dos d’Indústria, nova secretària d’Organització del PSOE en substitució de Santos Cerdán

Explicava l'exministre franquista López-Rodó, de família de la Lliga, que els de casa seva -on el rebedor era presidit per un bust del més abrandat de tots els catalanistes, Àngel Guimerà- s'haurien tirat de cap a mar amb una pedra al coll si Cambó els ho hagués demanat. Per això, es justificava, com que Cambó els ho havia ordenat, es van fer franquistes. CDC actua a l'inrevés, primer enganxa l'orella a terra, i després d'escoltar el trepig dels cavalls, encara per a molts invisibles, i deduir d'on vénen i cap on van, assenyala la direcció amb menys marge d'error. Si els catalans decidissin fotre's de cap a mar amb una pedra al coll, ¿CDC es disposaria a liderar la processó? I tant! Però només amb una condició: que fossin majoria, que estiguessin ben decidits i prometessin no fer-se enrere a última hora. La clau és una i només una: no hi ha majoria consistent. Es va fer evident el 9-N, malgrat l'èxit, i ha costat una mica de pair. Les roses del camí són ara de bardissa. Si les culls et poden punxar. No és culpa de Mas ni de Junqueras. Tampoc de Forcadell i Casals. El triomfalisme, l'enardiment, eren un miratge. Un altre factor, del tot natural en semblants circumstàncies però que no s'havia tingut prou en compte, és el creixement del vot del no. No hi ha corrent marí sense contracorrent. La intensitat dels contracorrents és proporcional a la força dels corrents. La plantada de CDC pot tenir com a conseqüència disminuir la intensitat del contracorrent antiindependentista. Els més espavilats calculen que només d'aquesta manera, amb l'«ui, que perdem», aconseguiran mobilitzar el total de vots possibles i desmobilitzar els que només votarien en contra si percebessin l'amenaça imminent i real de secessió. ¿Complicat? ¿Algú ha dit mai que l'aventura fos virtual?

Estratègia per a la propera legislatura, si les paperetes independentistes no superen les altres: dibuixar el país nou amb el màxim consens, presentar-lo a Madrid i si diuen que no, buscar els vots que ara falten.