CiU i ERC segellen els comptes, rebutjats per tota l'oposició

Les ja famoses estructures d'Estat exigides per ERC per donar el seu suport als pressupostos del 2015 i tombades pel Consell de Garanties Estatutàries perquè vulneraven l'Estatut van passar ahir a un segon pla en el discurs del Govern i dels republicans a l'hora de defensar l'aprovació dels pressupostos i de la llei d'acompanyament, que  van votar junts al Parlament amb l'oposició de la resta de partits. Ni ICV-EUiA ni la CUP es van avenir a avalar les esmenes sobre aquestes estructures, malgrat que els últims dies CiU i ERC les van anar llimant per ajustar-les al marc legal.

A la sessió matinal de control al Govern, el president Artur Mas ja va demostrar les poques ganes del Govern i CiU d'entrar en detalls sobre el revés que el Consell de Garanties va clavar a les «estructures» pactades amb Esquerra. Mas va deixar clar que no correspon a CiU la responsabilitat d'aquestes esmenes i va apel·lar a allò que està bé si acaba bé: «El pacte definitiu amb ERC és la votació d'avui. ¿Què compta, els preparatius o l'aprovació? Amb Esquerra hem fet una feina preliminar per arribar a un punt de consens».

EL PP, AMB EL CONSELL / El PP i Ciutadans, que en anteriors ocasions van ser molt crítics amb altres dictàmens del Consell de Garanties, ahir paradoxalment es van erigir en grans defensors del dictamen que censurava les estructures d'Estat. Els dos grups, com és habitual, van competir en contundència verbal a l'hora de carregar contra els pressupostos en aquest aspecte. En el front de l'esquerra, el PSC i ICV-EUiA també van ser crítics amb la gestió de les estructures d'Estat, i fins i tot la diputada de la CUP, Isabel Vallet, va criticar la formulació final d'aquestes estructures: «Tenen un pes relatiu, estan en fase embrionària i ja veurem en què queden». La CUP va evitar anar més enllà en la seva crítica, va dir Vallet, per no fer el joc al PP i Ciutadans.

ERC va passar de puntetes sobre la modificació de les seves esmenes qüestionades pel Consell de Garanties. S'han hagut d'«adaptar», va apuntar el republicà Pere Aragonès. I és que Esquerra ha passat en pocs mesos d'afirmar rotundament que no recolzarien uns pressupostos «autonòmics» amb ingressos irreals a avalar-los ahir, renunciant a més a més als seus objectius de màxims sobiranistes. Malgrat tot, Aragonès va proclamar: «Hem passat d'uns pressupostos autonòmics a uns pressupostos que tenen en compte el procés de transició nacional».

En l'àmbit social, Aragonès va treure pit per haver aconseguit una injecció en polítiques socials de 88 milions d'euros. Un mèrit que la socialista Alicia Romero va qüestionar de manera contundent. «El pressupost és de 23.600 milions de despesa no financera, i vostès n'han tret 88 més. L'enhorabona, però no n'hi ha prou amb les engrunes i la caritat». El PSC i la resta de forces d'esquerres van carregar contra el pressupost i contra el suport d'Esquerra, a l'entendre que no incorpora les mesures necessàries per pal·liar la pobresa i lluitar contra la crisi.

INGRESSOS PENDENTS / Les crítiques de l'oposició es van centrar també en la previsió d'ingressos, uns 2.500 milions d'euros, procedents de deutes pendents per part de l'Estat. Unes previsions que el PSC, el PPC, Iniciativa i Ciutadans van considerar irrealitzables. Davant dels retrets, el diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó va afirmar que és «raonable, just i realista» reclamar aquests ingressos a l'Estat.

Teixidó va emmarcar els comptes en un escenari de recuperació econòmica i els va qualificar de necessaris per no deixar «cap ciutadà indefens». També va ser vehement el diputat d'Unió Roger Montañola a l'hora de defensar la llei d'acompanyament. «Hem creat ocupació i hem abaixat l'atur, no prou, però anem en la bona direcció», va dir. ERC no va ser tan entusiasta. Va admetre que els comptes són «insuficients» però constaten la necessitat d'un Estat propi.

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

A més a més de les estructures d'Estat, la llei d'acompanyament incorpora una sèrie de taxes pactades entre CiU i Esquerra. ICV-EUIA va lamentar que s'utilitzi aquest instrument per aprovar «per la porta del darrere» mesures no consensuades amb els agents socials. La CUP va dir que el Govern «amaga el cap sota l'ala», va considerar insuficients taxes com la dels pisos buits i va destacar que en política social «no es crea cap nou dret subjectiu» llevat la tarifació social de l'aigua.

CiU va defensar la necessitat d'aplicar taxes en la llei d'acompanyament argumentant que no és possible denunciar la política de retallades però, d'altra banda, no oferir alternatives. El democristià Montañola va criticar l'esquerra per defensar el repartiment de la riquesa sense plantejar-se «com es crea la riquesa».