dos relats d'una sola espanya
La realitat depèn de com es miri
Rajoy presumeix d'un país sense crisi, que va evitar el rescat i creixerà al 2,4% el 2015
Sánchez creu que el cap del Govern no té vergonya per «mentir» als espanyols
Rajoy: El que hem aconseguit és fràgil i està exposat a ventades ideològiques /
L'últim debat de l'estat de la nació d'aquesta legislatura, el vint-i-cinquè de la democràcia, va oferir almenys dues realitats: la que va presentar un president del Govern aferrat a les grans xifres que dóna Espanya per recuperada, per superat «el malson» de la crisi i per salvaguardat l'Estat del benestar, i la d'un cap de l'oposició, el socialista Pedro Sánchez, que va presentar un país «destrossat» per les polítiques conservadores que s'han acarnissat amb les retallades, les mesures d'austeritat i les lleis regressives en l'àrea social. Dos relats d'una sola Espanya. La versió d'un cap de l'Executiu que supedita la recuperació definitiva al fet que els ciutadans li renovin el contracte a les pròximes generals i la d'un líder del PSOE que, donada la seva delicada situació interna, se la jugava en la seva estrena en un debat en què, segons el parer dels seus companys de grup, va saber mantenir els papers tot i la duresa extrema de la seva picabaralla amb Rajoy.
El president va acabar qualificant de «patètica» la intervenció del seu adversari, un gest poc ajustat a la solemnitat de la jornada parlamentària, mentre que Sánchez no es va privar de titllar els populars de no tenir vergonya per entendre que estan mentint als ciutadans amb les seves previsions; castigant injustament sectors desprotegits i intentant tapar corrupteles com la de Luis Bárcenas sense dissimular-ho. «Vostè ha fet molt de mal als espanyols i al país. Ha fracassat. Els espanyols el consideren incapaç de veure la realitat», va emfatitzar el secretari general del PSOE. «Aquest és l'últim debat de la nació i vostè no l'ha aprofitat. No ha donat la talla ni de lluny. Però ha aconseguit generar-me un dubte: ja no sé si vostè està més preocupat pel senyor [Pablo] Iglesias o per la senyora [Susana] Díaz», va deixar anar Rajoy, que buscava el cos a cos amb un oponent que l'havia tret de polleguera.
L'OMBRA D'IGLESIAS / ¿Com van arribar a aquest nivell d'enfrontament els dos polítics? Les seves anàlisis de la realitat espanyola van resultar antagòniques. Les seves receptes per afrontar el que resta d'un any en què hi haurà cinc cites amb les urnes (això hi influeix, òbviament), també. Rajoy volia un debat de guant blanc en què s'imposés el seu optimisme i les seves xifres -va anunciar un creixement del 2,4 per a aquest any- i que se li reconegués com un gran èxit que havia eludit el rescat a Espanya i, per tant, un calvari a la grega. No només això: des de primera hora del matí va avisar el PSOE que qüestionar el seu discurs era equivalent a donar ales al «populisme», el terme amb què sol al·ludir a Podem. «Dir que la millora actual ha vingut sola, que els esforços dels ciutadans no han valgut la pena... a més de ser fals és la millor manera de preparar la terra perquè la sembrin amb èxit els demagogs», va alertar.
Sánchez va arriscar i va decidir no entrar per aquest camí. Volia marcar distàncies amb Rajoy i la seva visió de la realitat després de les crítiques que li han plogut per doblegar-se a firmar el pacte antigihadisme, que inclou entre altres coses la cadena perpètua revisable. Buscava aprofitar la seva oportunitat a la tribuna per mostrar-se com l'única alternativa possible a l'esquerra, sense «resignacions» i amb reformisme constitucional»· com a aposta. Això, el mateix dia en què també s'estrenava per part d'IU Alberto Garzón i unes quantes hores abans que, a través d'un míting, Pablo Iglesias ofereixi la seva particular rèplica al president del Govern. «Tres anys han sigut suficients per saber que vostès han aprofitat la crisi com a excusa per desmantellar drets i llibertats i construir l'Espanya de la desigualtat. La seva política de retallades. Retallades en tot i per tot… amb la seva falsa proclama que els espanyols han viscut per sobre de les seves possibilitats han fet que milions d'espanyols visquin per sota de les seves possibilitats. La seva reforma laboral: 710.000 aturats més de llarga durada des que van arribar. ¡No tenen res de què presumir, res!», va subratllar el socialista.
Aquestes paraules de Sánchez arribaven després que Rajoy hagués dedicat minuts i minuts a lloar les xifres aconseguides pel seu Govern en tres anys i que, al seu entendre, confirmen la recuperació i el final del «malson». Això, creant ocupació; mantenint els serveis fonamentals i sense «demanar el rescat». «Aquesta va ser la gran decisió de la legislatura. Aquesta va ser la gran mesura de política social: evitar el rescat. Volíem decidir sobre nosaltres mateixos», va apuntar el president.
RESCATAR EL «SOLDAT RATO» / El cap del PSOE, com van fer gairebé tots els portaveus de l'oposició, es va encarar amb Rajoy per vanagloriar-se que l'Espanya del PP no va ser rescatada sense ni mencionar els 40.000 milions que van injectar des d'Europa per evitar un cataclisme a la banca espanyola. «¿Què se n'ha fet de la seva promesa que salvar els bancs al nostre país no costaria ni un cèntim d'euro? La realitat, per molt que vostè vulgui tapar-la, senyor Rajoy, és que Espanya va ser rescatada, sí, per la seva pèssima gestió de Bankia», va dir Sánchez, que va mostrar un conjunt de portades de la premsa per recordar al cap de l'Executiu aquells mesos. «Sí, senyor Rajoy: hi va haver un rescat amb homes de negre, amb troica i amb memoràndum inclòs. I tot per salvar el soldat Rato. Aquest va ser el problema», va afegir. Encara amb més ímpetu van acusar de mentir Rajoy en aquest aspecte els portaveus d'IU i ICV, Alberto Garzón i Joan Coscubiela; la responsable d'UPD, Rosa Díez, i fins i tot el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, li va recordar que tampoc José Luis Rodríguez Zapatero va demanar un rescat en sentit estricte gràcies al suport dels nacionalistes catalans a la tisorada del 2010, que va impedir, perquè els populars l'hi van negar.
Notícies relacionadesBÁRCENAS I ELS ERO / El president, que va fer cas omís al munt de crítiques que va rebre des dels diferents grups, va presentar a més un paquet de mesures per fer la sensació que la legislatura no s'ha acabat: noves rebaixes en les cotitzacions per fomentar la contractació; la reforma de la formació professional; un pla per a la família o alguna nova mesura fiscal. La proposta estrella va ser la llei de la segona oportunitat que, a la pràctica, permetrà als ciutadans la dació en pagament i s'aprovarà divendres en Consell de Ministres. Menys aquest últim projecte, al qual Sánchez va donar la benvinguda tot i arribar «tard», el líder dels socialistes va retreure a Rajoy que hagués reciclat la majoria dels seus suposats anuncis, perquè ja havien sigut proposats diverses vegades a la Cambra. I tenia raó.
El cas Bárcenas va protagonitzar així mateix algun dels moments més tensos del debat, encara que l'expresident andalús Manuel Chaves, imputat en el cas dels ERO, tampoc es va salvar de les esbroncades. En aquesta conjuntura, Rajoy va insistir que és el primer que presenta mesures per a la regeneració, i Sánchez, que ell és un «home net» que no accepta lliçons del PP en aquest terreny. La corrupció, inevitablement, es va colar a les Corts un dia més.
