L'ESTRATÈGIA DE L'EXECUTIU CATALÀ

La Generalitat pretén obrir mig centenar d''ambaixades'

Luca Bellizzi serà el delegat a Roma i Adam Casals assumeix l'oficina de Viena

D’esquerra a dreta, Luca Bellizzi, Roger Albinyana, Iban Rabasa i Adam Casals, ahir Barcelona.

D’esquerra a dreta, Luca Bellizzi, Roger Albinyana, Iban Rabasa i Adam Casals, ahir Barcelona. / JORDI BEDMAR

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

el Govern català planeja obrir una «cinquantena» de delegacions a l'estranger, segons va confirmar ahir el secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, en declaracions a TV-3. Fins ara, la Generalitat compta amb cinc ambaixades: Brussel·les, Washington, París, Londres i Berlín. A aquestes, s'hi han de sumar les de Viena i Roma, en què els delegats van prendre possessió ahir.

L'encarregat de dirigir l'oficina austríaca és Adam Casals, un expert en serveis d'assessoria estratègica i comunicació en relacions internacionals. A més a més, també està especialitzat en països centreeuropeus i col·labora amb centres com l'Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional. A la delegació de Viena s'assumiran també les relacions amb Eslovènia, Croàcia, Hongria, Txèquia  i Eslovàquia.

Per la seva part, el delegat a Roma, Luca Bellizzi, és doctor en Polítiques per la Universitat dels Estudis de Milà i fins al seu nomenament com a alt càrrec de la Generalitat treballava com a director executiu d'una empresa de promoció i gestió immobiliària. Bellizzi és membre de la secretaria de Relacions Internacionals de Convergència.

OBJECTIUS / Segons el Govern, els nous delegats a l'estranger hauran de centrar-se a potenciar la internacionalització de l'economia catalana, la projecció de la llengua i la cultura així com la promoció del turisme i el suport de les comunitats catalanes a l'exterior.

L'Executiu català pretén reforçar el seu missatge a nivell internacional i passar de la defensa del dret a decidir a plantejar obertament l'anhel d'una Catalunya independent. Es tracta d'impulsar les anomenades «estructures d'Estat», un propòsit que forma part del reeditat acord entre CiU i Esquerra Republicana. La cartera d'Exteriors depèn de la conselleria de Presidència.

Un dels fronts més complicats és el de Brussel·les, ja que les autoritats de la Unió Europea es limiten a insistir a dir que aquest és un conflicte de l'àmbit intern espanyol. D'aquí ve que el Govern nomenés fa unes setmanes Amadeu Alfataj, excap de gabinet adjunt d'Afers Econòmics de la Comissió Europea en l'etapa d'Olli Rehn, com a representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea.

Un altre dels noms destacats en l'acció exterior del Gabinet d'Artur Mas és el del periodista Martí Anglada, encarregat de dirigir la delegació de París. Entre els pròxims objectius destaca la intenció d'obrir oficines a l'Àsia i l'Amèrica Llatina. El 2011 es va tancar la de Buenos Aires, però ara aquesta zona torna a ser prioritària per al Govern.

Notícies relacionades

Fonts pròximes a l'Executiu català reconeixen que l'estratègia del ministre d'Exteriors, José Manuel Margallo, de frenar qualsevol iniciativa que pretengui promocionar el dret a decidir de Catalunya ha fet efecte en algunes cancelleries. Els argumentaris als ambaixadors perquè defensin les tesis del Govern central han complicat la tàctica de la Generalitat.

DISCRECIÓ / El Govern, en especial el president de la Generalitat, i Convergència han mantingut contactes discrets amb ambaixadors i cònsols tant de la Unió Europea com de fora per intentar contrarestar l'ofensiva de l'Executiu central. Unes converses en les quals els nacionalistes han constatat les dificultats que implica intentar «internacionalitzar el conflicte català», segons expressió encunyada per Mas.