MISSIVES COMPROMETEDORES

Els whatsaps deixen en evidència l'estreta relació entre Nicolás i García-Legaz

En un d'aquests missatges, el noi fa broma amb el secretari d'Estat de Comerç i li diu que va somiar amb ell

El secretari d’Estat espanyol de Comerç, Jaime García-Legaz.

El secretari d’Estat espanyol de Comerç, Jaime García-Legaz. / JULIEN WARNAND (EFE)

3
Es llegeix en minuts

El 'petit Nicolás' i el secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, van mantenir un estret vincle personal. Francisco Nicolás Gómez Iglesias ha començat a estirar la manta i està deixant en evidència tots aquells amb qui va mantenir relació. 'La escopeta nacional' protagonitzada per aquest noi avantatjat de 20 anys s'ha començat a plasmar en la publicació de missatges de Whatsapp per part del diari digital 'El Confidencial' i 'El Mundo'. Un dels nexes d'unió entre el Govern i l'aconseguidor Nicolás passa per García-Legaz, a jutjar per la familiaritat que entre tots dos mostren els correus intercanviats. García-Legaz ha assegurat que no ha mantingut cap contacte amb el jove des de l'estiu del 2013. Però aquesta afirmació queda desmentida per un document al qual ha tingut accés 'El Confidencial', ja que un whatsap demostra que el secretari d'Estat de Comerç va aprofitar l'última nit de Cap d'Any per recordar-se'n del noi, ara acusat de falsedat documental, estafa i usurpació de funcions públiques: "¡Feliç 2014, Fran! Una abraçada, Jaime", firma l'alt càrrec del Ministeri d'Economia.

La relació virtual entre García-Legaz i Nicolás dóna a entendre que entre tots dos hi havia alguna cosa més que simple protocol. Mentre l'alt càrrec del PP només ha confessat que havia coincidit alguna vegada amb ell a la FAES i que el recordava per la seva enorme capacitat de convocatòria entre els nois de la seva edat, el cert és que els correus publicats apunten a un complicitat extrema en els negocis i relacions més variats. La camaraderia mostrada en l'àmbit virtual ha aixecat suspicàcies, mentre que les relacions del 'noi de la FAES' no deixen de sorprendre. D'aquestes relacions se'n desprèn que Nicolás sembla menys 'petit' que el que mostra el seu DNI i que era efectivament un intermediari entre el Govern i els empresaris i inversors. García-Legaz sembla una de les persones clau per a la introducció de l'aconseguidor en l'elit del poder polític i econòmic madrileny, i això malgrat les múltiples barreres sociològiques (fonamentalment l'edat) que els separaven.  

En un d'aquests missatges, el noi fa broma amb García-Legaz i li diu que va somiar amb ell. El dirigent del PP respon en el mateix to que el noi: "¡Això és que em faran ministre!". I li pregunta al noi quan tornarà a Madrid. En una altra d'aquestes comunicacions, és Francisco Nicolás qui li comenta a García-Legaz que té "un munt de coses" per explicar-li. El polític pregunta si hi ha "models" que el volen conèixer. I en un tercer missatge, en plena mitjanit, el polític li indica al 'petit Nicolás' on es troba en aquest just moment responent a una qüestió prèvia del noi. "A casa, a Boadilla, però me'n torno a anar". 

INTERÈS MUTU

Notícies relacionades

La mà dreta de Luis de Guindos mostra una gran sensibilitat davant les peticions de Nicolás, que per interès mutu va arribar a portar al seu despatx empresaris amb interessos a invertir a Espanya, o en països tan remots com Guinea Conakry, segons whatsaps publicats per 'El Mundo'. En un d'ells, amb data del 10 de juliol del 2013, li demana al seu "cap" (com anomenava Legaz) que doni "suport institucional" a una companyia espanyola interessada a construir un hotel a l'Àfrica. Un dia després d'aquest missatge, el secretari d'Estat li contesta: "Digue'ls que és clar que els dono suport institucional". El missatge va fructificar en una reunió física al despatx de Legaz quan la polèmica pel 'petit Nicolás' ja havia transcendit.

L'intercanvi de missatges de Whatsapp entre el membre de l'Executiu de Mariano Rajoy Jaime García-Legaz  i el 'petit Nicolás' ha deixat en evidència les formes que envolten l'activitat en l'alta administració. Els ressorts que descrivia la pel·lícula de Luis García Berlanga 'La escopeta nacional' semblen plenament vigents.