Collboni reclama a Madrid que el Senat es traslladi a Barcelona

Jaume Collboni, candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, va proposar ahir a Madrid desterrar la idea que tot Estat equival a una nació i tota nació a un Estat. La insistència en aquest punt de vista, va continuar, condueix a un «carreró sense sortida en el conflicte institucional» entre Catalunya i Espanya. Durant una conferència presentada pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, Collboni va llançar dues idees molt concretes perquè el principal partit de l'oposició les adopti en la seva proposta de reforma constitucional: que la Carta Magna reconegui la cocapitalitat de Barcelona com a exemple de la «plurinacionalitat d'Espanya» i que la ciutat catalana aculli aquest Senat que els socialistes defensen que es converteixi en una verdadera cambra de representació territorial.

No són iniciatives innovadores. A començaments del 1992, a l'empara dels preparatius dels Jocs Olímpics, les va proposar l'alcalde Pasqual Maragall. Dues dècades més tard, durant la campanya de les últimes eleccions catalanes, van ser recuperades pel llavors primer secretari del PSC, Pere Navarro. Els plantejaments dels dos dirigents van rebre escassa atenció per part del PSOE, i van ser rebuts gairebé com una excentricitat, però ara els socialistes ja fa temps que advoquen per una obertura de la Constitució que no acaben de concretar mentre sospesen en quin moment presentar-la al Congrés.

A mitjans de mes, quan va acordar amb tots els líders territorials socialistes proposar una subcomissió parlamentària perquè defineixi quines matèries són susceptibles de millora en la llei fonamental, Sánchez va anunciar que registraria la seva iniciativa «immediatament». La tesi, segons fonts de la direcció del PSOE, era que la possible convocatòria d'eleccions plebiscitàries a Catalunya per part del president, Artur Mas, no havia de condicionar aquest full de ruta. Ara ja no està tan clar. La secretària d'Estudis i Programes del partit, la catalana Meritxell Batet, va eludir ahir pronunciar-se sobre uns «futuribles» que potser es coneixeran avui, en la compareixença del líder de CiU.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

LA DECLARACIÓ FEDERAL / Batet, en qualsevol cas, va recordar que no era la «primera vegada» que el PSC reclamava la cocapitalitat i el Senat, i encara que no va entrar a valorar la proposta en si mateixa, va assenyalar que els socialistes consideraven «molt positiu» que algunes estructures de l'Estat es traslladessin fora de Madrid. En la denominada declaració de Granada, que és el document més complet que fins ara ha difós sobre la seva reforma constitucional, el PSOE advoca per reconèixer fets diferencials i blindar competències autonòmiques, però no proposa res sobre l'estatus de Barcelona i les institucions que podria albergar.

Barcelona, va assenyalar Collboni, és «la capital d'un país que es considera en gran mesura nació», d'aquí ve que hagi d'exercir un «colideratge» amb Madrid. Els socialistes madrilenys van titllar aquesta idea de plantejament mancat de sentit. «Em sembla absurd -va dir el seu secretari general, Tomás Gómez-. El que fa falta a Catalunya és diàleg, i no ocurrències».