Pedro Sánchez, favorit per accident

Fa amb prou feines tres mesos, la possibilitat que Pedro Sánchez (Madrid, 1972) es convertís en el pròxim secretari general del PSOE semblava molt remota. Sánchez era un dirigent molt poc conegut, que tant en aquesta legislatura com en l'anterior havia ocupat un escó al Congrés de manera accidental. L'any 2008, va haver d'esperar que marxés l'exvicepresident Pedro Solbes per convertir-se en diputat. El 2012 va passar el mateix, però en aquest cas va ser la sortida de l'exministra Cristina Narbona la que va motivar que corregués la llista i ell entrés a la carrera de San Jerónimo. La història s'havia repetit amb anterioritat: el 2003, després dels comicis municipals, es va haver d'esperar un any per convertir-se en regidor de l'Ajuntament de Madrid.

Notícies relacionades

Puntes d'iceberg

Les bases del PSOE escullen avui un relleu ple d'incerteses

Però Sánchez ha sabut ser pacient i ara, una altra vegada per sorpresa, és el lleuger favorit per convertir-se en el líder del PSOE. Ha aconseguit guanyar-se el suport de l'àmplia majoria dels barons socialistes (principalment de l'andalusa Susana Díaz) i es mostra molt segur a l'hora de traslladar les seves iniciatives. Potser massa. En el debat de dilluns passat, per exemple, aquesta absència de dubtes el va fer semblar una mica artificial i fred.

Durant molt temps, la carrera de Sánchez va estar lligada a la de José Blanco, exvicesecretari general del PSOE. Tot just agafar les regnes del partit, Blanco es va envoltar d'un nucli dur format per Óscar López, Antonio Hernando i Sánchez. A ell li van tocar sempre les tasques menys lluïdes: de redactar la propaganda electoral a mobilitzar el partit a les localitats més petites. Se'n va ocupar amb la tenacitat de qui espera la seva oportunitat. Ara li ha arribat. Diuen els seus crítics que, si guanya, no serà l'autèntic líder del partit, sinó només un «titella» en mans de Díaz, la dirigent més poderosa del PSOE. Ell, en canvi, insisteix que si és aquí és per «dret propi».