Les bases del PSOE escullen avui un relleu ple d'incerteses

No hi ha cap observador imparcial que s'atreveixi a dir amb claredat qui es convertirà avui en el nou secretari general del PSOE. Si els avals fossin vots, no hi hauria cap dubte: Pedro Sánchez guanyaria àmpliament, amb Eduardo Madina en segon lloc i José Antonio Pérez Tapias a moltíssima distància. No obstant, els socialistes solen sorprendre quan escullen candidats electorals i lideratges (des de Josep Borrell fins a José Luis Rodríguez Zapatero), i l'escenari s'entreveu obert i ple d'incerteses per a qui n'acabi agafant el comandament.

Aquesta ha estat una campanya estranya. Molt menys tensa que l'anterior pugna, entre Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón, però també més sibil·lina. En un moment de lideratges febles i qüestionats (llevat l'andalús, dirigit amb mà de ferro per Susana Díaz), els diferents barons no han volgut fer explícit el seu suport a cap aspirant. Sota la superfície, no obstant, han circulat tota mena de corrents a favor de Sánchez. En part, a causa del fet que Madina, amb la seva exigència que hi participessin de manera directa els gairebé 200.000 militants socialistes, va frustrar l'operació perquè Díaz fos escollida sense contrincant. I en part, també, perquè Sánchez els inspira més confiança davant un Madina que suscita temors per la seva anunciada voluntat de canviar a fons el partit.

Si venç el madrileny, el seu triomf tindrà molts pares, però un per sobre de tots: Andalusia, que s'ha bolcat en la seva candidatura, cosa a la qual ell ha sabut correspondre. Un exemple. Mentre el basc va tancar ahir campanya a Barcelona i Barakaldo, Sánchez ho va fer a Còrdova, Granada i Sevilla. Pérez Tapias també suposa una incògnita. Pot aconseguir un gran resultat o desinflar-se pel vot útil. En aquest cas, beneficiaria Madina, que té un perfil més d'esquerres.

I un nou interrogant: la participació. La consulta cau a l'estiu, en diumenge i amb una final del Mundial de futbol; hi ha el temor que el nombre de vots sigui menor que el d'avalistes, que va ser de 80.000. En principi, com més militants vagin a les seves agrupacions a votar (els socialistes saltarien d'alegria si arribessin als 110.000), més possibilitats tindrà Madina. Si no és que, una altra vegada, els que es mobilitzin siguin els andalusos. Si fos així, i això és una cosa que reconeixen a les candidatures dels dos favorits, el basc veurà minvades les seves opcions.

LA DATA DE LES PRIMÀRIES / En qualsevol cas, sigui qui sigui el guanyador, el repte que tindrà al davant serà immens. En primer lloc, haurà de convocar les aparcades primàries (a les quals Carme Chacón es vol presentar), en què podran participar tant afiliats com simpatitzants. En principi, seran al novembre, com estava previst, i els tres aspirants s'han compromès amb diferents graus de fermesa a convocar-les aquest mes. Però els barons de més pes les volen endarrerir. De manera que no se sap.

Notícies relacionades

Puntes d'iceberg

Pedro Sánchez, favorit per accident

En segon lloc, després de la divisió interna que va provocar l'anterior congrés, en què Alfredo Pérez Rubalcaba va vèncer per poc Chacón, el nou líder haurà d'integrar els seus adversaris. Tots els aspirants han afirmat que ho faran. I tercer, i potser més important, haurà d'aconseguir que el PSOE torni a ser vist com una alternativa real a la dreta, cosa sobre la qual aquest procés ha donat poques pistes. S'ha basat més en les cares que en els projectes, a excepció de la candidatura de Pérez Tapias, que ha abanderat un discurs molt més d'esquerres que la resta.

Davant de totes aquestes incerteses, els socialistes celebren el canvi generacional (tant Sánchez com Madina van néixer els anys 70) i haver obert el partit davant d'un PP en què, com assenyala un alt dirigent, també es compleix la màxima un militant, un vot. Però de manera literal: «Només decideix Mariano Rajoy».