Commoció per la mort d'una dirigent popular

Isabel Carrasco Lorenzo, la dona dels 12 càrrecs

La presidenta de la Diputació de Lleó era una política controvertida, criticada per acumular sous i càrrecs en institucions i empreses

La presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, en una fotografia del 8 d’octubre passat.

La presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, en una fotografia del 8 d’octubre passat. / EFE / J. CASARES

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / Madrid

Isabel Carrasco Lorenzo ha estat una figura clau en la història del PP Castella i Lleó. Dona de caràcter i llengua afilada, tan estimada com criticada, va arribar a la política a finals dels 80 de la mà de José María Aznar, quan aquest presidia la comunitat, i es va fer famosa en aquesta regió i fora per protagonitzar diverses polèmiques, com apujar-se el sou en plena crisi i acumular càrrecs en empreses i institucions fins al punt de ser coneguda com 'la dona dels 12 sous'.

Carrasco va començar la seva vida laboral a l'Agència Tributària. Nascuda a Santibáñez de Bernesga, a 15 quilòmetres de Lleó, el 1955 es va llicenciar en dret i va obtenir la plaça d'inspectora d'Hisenda amb tan sols 23 anys. Va desenvolupar aquesta professió primer a Vigo i després a Lleó, on va ser ascendida a cap de la unitat. Estant en aquest càrrec, Aznar hi va confiar i la va nomenar, el 1987, delegada del Govern regional a Lleó, lloc que va ocupar fins a l'any 1991. Un cop cessada, va tornar a la seva feina a Hisenda i va començar a donar classes de Dret Tributari a la Universitat de Lleó.

Negociadora implacable

Posteriorment, el baró conservador Juan José Lucas la va rescatar per a l'arena política i la va nomenar consellera d'Economia i Hisenda de l'Executiu castellanolleonès, càrrec que va ocupar des del 1995 fins al 2003. Lucas li va confiar, a més, la presidència de la comissió mixta de transferències i es va encarregar de negociar el traspàs d'àrees essencials com la sanitat i l'educació.

El seu caràcter implacable no era, però, del gust del successor de Lucas, Juan Vicente Herrera, que la va excloure del seu equip de govern quan va accedir al poder. Carrasco va continuar com a procuradora (que equival al càrrec de diputada) de les Corts de Castella i Lleó, càrrec que va compatibilitzar una legislatura (del 2003 al 2007) amb el de senadora designada per la seva comunitat autònoma.

L'any 2004, va passar a presidir el PP lleonès, de manera que es va convertir en la primera dona a accedir a aquest càrrec, igual com va passar quan el 2007 va ascendir a la presidència de la diputació provincial. Carrasco ostentava els dos càrrecs en l'actualitat, després d'haver superat diversos problemes, com ara la renúncia en bloc de més de 200 militants conservadors de la comarca lleonesa del Bierzo, entre altres conflictes interns.

Notícies relacionades

Però la dirigent popular, que tenia una filla del seu primer matrimoni, va passar a formar part dels polítics als quals els acompanya la polèmica pel fet d'acumular, l'any 2011, 12 càrrecs a l'Administració pública i el partit. Carrasco va sumar al seu càrrec al PP lleonès i la diputació, la presidència de diversos instituts, consorcis, així com càrrecs de consellera en diverses empreses. Segons van denunciar diversos mitjans de comunicació al seu dia, entre el seu sou oficial a la Diputació de Lleó i dietes i desplaçaments s'embutxacava a l'any més de 150.000 euros. El PSOE va interposar contra la dirigent una querella per malversació de fons, per haver carregat a l'erari desplaçaments com a vicepresidenta de Caja España.

També va ser polèmic el seu augment de sou, d'un 13% (9.000 euros) el juliol del 2011, en plena crisi econòmica.