Reconeixement i nostàlgia

El nomenament d'Adolfo Suárez com a primer ministre l'estiu del 1978 va ser rebut amb sorpresa. Una sorpresa més aviat tenyida de decepció, en alguns sectors. El temps acabaria dient que va ser tot un encert.

¿Quines van ser les claus d'aquest encert? Van ser algunes qualitats molt seves. Per descomptat que era ambiciós. Però coneixent la seva biografia anterior al nomenament podem afirmar que la seva era una ambició seriosa, però no per veure's de sobte catapultat a un desafiament de tanta envergadura. De gran risc. Ell sempre va ser un home audaç, atrevit, però dubto que hagués pensat que algun dia hauria d'assumir una res-

ponsabilitat de tanta transcendència.

I la va acceptar. Va acceptar el repte de dirigir el procés de la transició, cosa que per no poca gent semblava un repte excessiu per a un home com Adolfo Suárez. I en canvi va resultar un encert. És veritat que va tenir al seu costat alguns bons consellers, com ara Fernández Miranda. I el suport decidit del Rei. I que coneixia bé els mecanismes del règim, i per tant com es podien desmuntar. I fins i tot el desig de molta gent que la transició fos un èxit. I això ja era una ajuda.

Confiança en si mateix

Afegim a aquests factors molta confiança en si mateix. Fins i tot una mica d'ingenuïtat. De bona fe. De convicció que atès que l'objectiu era bo i necessari l'operació consistent a desmantellar el règim i crear una estructura democràtica tindria una acceptació general. Desmantellar un règim que havia estat el seu però del qual l'interès general reclamava la seva liquidació. Tan poc traumàtica com fos possible. Però radical. Efectiva.

Fins i tot és necessari recordar

-en la mesura justa per no enterbolir la imatge positiva que en conjunt tenim de la transició, però prou per subratllar més encara el mèrit de Suárez- que no sempre va trobar el clima de cooperació que el moment i el seu alt grau de compromís mereixien. En qualsevol cas, el pes principal del procés va recaure sobre Suárez.

Notícies relacionades

La premsa internacional es fa ressò de la mort d'Adolfo Suárez

Espanya ret homenatge al pilot de la transició

Molta gent i molt diversa va col·laborar en l'èxit de l'operació de la transició. I és just recordar-ho i agrair-ho. Ho fem en un moment en què en més d'un aspecte l'agraïment es tenyeix d'inquietud.

De profunda inquietud. I de decepció. Però això no impedeix recordar i agrair el mèrit d'Adolfo Suárez. I recordar-lo amb el màxim respecte.