I Mas es va arremangar

Molt poques vegades s'ha vist Artur Mas així: directe, arremangat, desafiador, contundent i, fins i tot, ferit. Un polític professional que diu no sentir-se com a tal, que va començar el debat amb el seu habitual to pausat i constructiu, dialogant, i que va finalitzar una mica crispat, sense perdre les formes, però reivindicant el seu ofici davant les «putades» (paraula poc habitual en ell) que diu haver patit i patir per estar on està.

En la qüestió nacional és on el líder convergent es va mostrar més relaxat. Però decidit. Als periodistes presents a la sala se'ls va arquejar una cella en el precís moment que Mas pronunciava unes paraules que semblaven prendre cos com a punt d'inflexió: «No podem descartar-la», va dir sobre una declaració unilateral d'independència.

Aleshores, per un moment, va aflorar el Mas de Polònia i va pronunciar la falca que li atribueixen en aquest programa de TV-3: «Tot i que...». En efecte, el Mas prudent, pactista, dialogant, l'home de seny

Però estava dit. Tan clar com que no pensa fer marxa enrere. Abans màrtir que traïdor.

Una mica més incòmode es va veure el president

Un gest més que greu

Seguint amb el símil pugilístic, on ja hi va haver cops, i directes, va ser quan va sortir a col·lació la política de partits, la corrupció, el tapar-se les vergonyes... Es va veure un Mas poc habitual, que va començar fent una certa autocrítica sobre el partidisme imperant, però que al veure com li castigaven el fetge en qüestions com els sous dels alts càrrecs i el «càncer» que són els polítics per a la democràcia, va saltar. Va saltar enfadat, va saltar elevant el to. Va retreure els judicis sumaríssims, i es va encarar amb alguns dels participants, amb un gest més que greu i acusant-los d'esgrimir arguments banals i poc documentats.

No és habitual veure el president Mas va haver de respondre també a descripcions detallades de llits amuntegats a les urgències de

la Vall d'Hebron, amb persones grans i els seus familiars esperant en fila. Aquí es va quedar en una descripció més aviat pròpia del faristol del Parlament: s'ha prioritzat la política social, l'Estat imposa dèficits excessius, s'han limitat les despeses supèrflues, s'han abaixat els sous públics. No va convèncer. Com a  prova d'això, la rèplica que va rebre: «No és el mateix retallar un 30% a un sou de 6.000 euros que un percentatge menor a sous de 1.000».

Notícies relacionades

Mas: "No descarto la declaració unilateral d'independència", a la portada d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Mas: "No descarto la declaració unilateral d'independència"

 

Una mica acorralat, Mas va acabar demanant als que critiquen tant que es fiquin en política i veuran que dura que és. Això sí, ni un indici de retirada. Al contrari, va treure pit.  «No em queixo», va tancar. Sí, minuts abans sí que es va queixar. Amargament i contundentment.