ERC, Amaiur i BNG demanen en un manifest l'arxivament de la causa de les 'herriko tabernes'

Amaiur, ERC i el BNG han demanat en un manifest, que han fet públic aquest dimecres, el sobreseïment de la causa de les 'herriko tabernes'. Els tres partits han sortit en defensa, conjuntament, dels imputats en el sumari 35/02, mentre que el PNB ha emès un comunicat en què també demana l'arxivament de la causa portada al macrojudici que s'ha seguit a l'Audiència Nacional des de l'octubre i que aquest dimecres ha quedat vist per a sentència.

Amb el suport d'Esquerra i els nacionalistes gallecs, el diputat d'Amaiur Rafael Larreina ha llegit davant els mitjans de comunicació, al Congrés, el document en suport dels processats en què demanen el final dels "judicis polítics", i que aquest dimecres també es llegirà davant el Parlament basc i les institucions de "d'un centenar de municipis".

"Hi ha raonaments i eines jurídiques suficients perquè aquest procés judicial suposi un pas endavant, un pas per a la pau, en lloc de ser un obstacle o una pedra de guerra. La justícia s'ha d'aplicar en termes de transició cap a un nou temps", apunta el text. L'al·legat denuncia que l'acusació ha presentat com a proves de càrrec actes que no són delictius, i que s'ha jutjat "l'activitat política" i no fets punibles. "Volem totes aquestes persones lliures", proclamen els tres partits.

Larreina ha advocat perquè els "problemes polítics" es resolguin des del diàleg i el debat als Parlaments, perquè quan els àmbits judicials i policials "volen fer política, el que fan és soscavar l'Estat de dret".

Acusacions "inconsistents"

El partit nacionalista basc, per la seva part, critica la "inconsistència de les acusacions i la falta de fonament de les imputacions i causes probatòries" i lamenta que se segueixi aplicant el principi de "tot és ETA" sense cap base juridicopenal fonamentada. La fiscalia acusa 36 persones, entre elles destacats dirigents de l'esquerra 'abertzale', d'integració en banda armada.

El jutge Baltasar Garzón va iniciar, fa 12 anys, la investigació. A l'inici de la fase oral, el PNB ja va advertir que el procediment no tenia "la més mínima i elemental base jurídica". Aquesta hauria estat, al seu criteri, la millor opció per contribuir "a l'avanç del procés de pau i de la normalització política d'Euskadi". En canvi, aquest dimecres ha denunciat que "continuar aplicant criteris d'excepcionalitat en els actuals temps de distensió", després de la desaparició de la violència d'ETA, "no ajuda" a consolidar la pau.

Els encausats

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Entre els 36 acusats per un delicte de pertinença a banda armada destaquen els exdirigents de Batasuna Joseba Permach i Rufi Etxeberria, per als quals la Fiscalia demana 12 anys de presó, els mateixos que havia sol·licitat, abans d'excloure'ls d'aquest procés, per a Arnaldo Otegi, José Luis Elkoro, Josefa Mikel Garmendia i Josu Imanol Cortázar Pipaón. El fiscal Vicente González Mota sol·licita 10 anys de presó per a 20 membres més de la formació il·legalitzada per un delicte d'integració en ETA, mentre que per a la resta dels imputats reclama vuit anys de presó per col·laboració.

Per la dirección penabista, el sobreseïment i el tancament del cas permetrien "recuperar" l'autoritat i el prestigi de la justícia penal, i ha apostat pel respecte al pluralisme polític i als drets fonamentals d'associació, llibertat ideològica i d'expressió.