Puig Antich, la lluita continua

A l'escala del número 70 del carrer de Girona, a l'Eixample barceloní, encara s'hi pot veure el forat que va deixar l'impacte d'una bala durant el tiroteig que va tenir lloc entre Salvador Puig Antich i diversos policies el 25 de setembre de 1973, una acció que va acabar amb la detenció del militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) i la seva posterior execució a la Model fa avui 40 anys. A Puig Antich el van passar a garrot vil acusat de matar un dels agents, Francisco Anguas, encara que són moltes les proves i els testimonis que rebaten la culpabilitat de l'anarquista i posen en entredit el consell de guerra al qual va ser sotmès. Malgrat tot, els tribunals espanyols i el d'Estrasburg han rebutjat revisar el procés, però les quatre germanes de l'activista mantenen la lluita per restituir la seva figura. Això sí, han hagut de fer-ho en un jutjat de Buenos Aires, afegint-se al col·lectiu que hi ha denunciat els crims franquistes.

¿Hi hauria la possibilitat de tornar a intentar davant la justícia espanyola que es revoqui aquella sentència? «És possible. No ho descartem. Volem que es demostri que els assassins eren uns altres, no en Salvador, però és veritat que ara estem molt centrades en la causa que s'ha iniciat a l'Argentina», expliquen a aquest diari dues de les germanes Puig Antich, l'Imma i la Carme. A l'altre costat de l'Atlàntic, la família ja ha demanat a la jutge instructora, María Servini de Cubría, que es detingui l'exministre del règim José Utrera Molina. Aquest exalt càrrec franquista, sogre de l'actual titular de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va ser l'únic ministre que va firmar l'«enterado» de la sentència de mort de Puig Antich. «Al maig la jutge vindrà a Madrid per seguir investigant. Nosaltres continuarem demanant que s'imputi les nou persones que van estar implicades en aquella farsa de judici i que encara estan vives», sosté la Carme.

Llibre aclaridor

Ja sigui a Buenos Aires o en un nou intent a Espanya, davant la sala cinquena militar del Tribunal Suprem, les germanes Puig Antich compten ara amb més proves que tiren a terra la «pantomima» del consell de guerra. Totes les aporta el llibre Salvador Puig Antich, cas obert (Angle), del periodista Jordi Panyella. En l'obra apareixen fins i tot nous testimonis molt aclaridors, com el d'Enric Palau i el de Xavier Garriga Paituví. El primer, alferes que estava a les ordres del jutge instructor del cas, el tinent coronel Nemesio Álvarez, li explica a Panyella que la policia li va ordenar que posés en una pila totes les proves que desmuntaven la versió oficial i que deixés en una altra només els documents que incriminessin Puig Antich. Aquests últims van ser els que es van fer servir en el consell de guerra. L'altra pila va ser destruïda.

L'altra veu clau, Garriga Paituví, és un altre militant del MIL que va ser detingut el mateix dia i al mateix lloc que Puig Antich. Per primera vegada, aquest activista ha accedit a parlar en públic, i ho ha fet amb l'objectiu de denunciar que va ser torturat fins que va oferir una declaració que incriminés el seu amic (el mateix condemnat va oferir una suposada declaració de vuit folis quan no podia ni parlar a causa de la ferida que li va causar un tret a la mandíbula).

Autòpsia manipulada

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

Però en el seu llibre Panyella abunda també en altres tesis. Per exemple, que la policia es va emportar el cadàver d'Anguas de l'Hospital Clínic perquè se li fes l'autòpsia a comissaria i així poder-la adaptar convenientment al seu discurs. A més a més, incideix en el fet que durant el consell de guerra no es va aportar cap informe pericial de les armes i la munició dels agents i es destaca que la víctima va rebre almenys cinc trets i no tres com deia l'informe oficial. Així mateix, a través d'un estudi balístic per ordinador, indica que bales que no eren de Puig Antich van impactar en el cos del policia. L'ombra del dubte que recau sobre els altres dos agents involucrats és cada vegada més gran.

«Aquestes noves aportacions ens donen forces per seguir insistint -assegura Carme-. Això i l'afecte de la gent: a la mínima que diem els nostres cognoms, sempre hi ha algú que pregunta si som germanes de Salvador i de seguida ens donen ànims per continuar». Avui, a les 12.00 hores, davant el nínxol 2737 de l'agrupació 14 del Cementiri de Montjuïc, en una ofrena floral al seu germà, tornaran a comprovar que, com en aquella escala del carrer de Girona, el temps no ha aconseguit esborrar el que va passar i que són molts els que el recorden.