El Govern exigeix a Mas que deixi d'improvisar sobre la consulta

El Govern central va aprofitar ahir les confuses paraules del dia anterior del conseller de Presidència, Francesc Homs, en què va obrir la porta a una consulta a tot Espanya sobre el nou estatus de Catalunya, per subratllar que mentre la Generalitat viu instal·lada en una mena d'improvisació permanent, la Moncloa sempre ha tingut clar quin és el camí a recórrer. El de sempre: la Constitució.

Mentre Artur Mas tractava d'apagar l'incendi afirmant que només els catalans decidiran el seu futur, l'Executiu va arribar a reptar el Govern català a plantejar una reforma agreujada de la Carta Magna, que hauria de tenir el vistiplau de dos terços del Congrés i el Senat per després procedir a la dissolució de les dues cambres, la convocatòria de noves eleccions generals i el posterior referèndum al conjunt de l'Estat.

La consulta independentista, voti qui voti, no té lloc en aquest esquema, i les crides d'Homs que aquesta «no genera una situació jurídica nova» no tenen, segons l'Executiu, cap sentit, perquè els referèndums, d'acord amb la llei fonamental, són sempre consultius.

Més enllà dels arguments jurídics, el missatge que va traslladar el Govern central és que es pot confiar en el seu full de ruta, perquè no ha canviat, però no en les «solucions atropellades» de la Generalitat. Curiosament, el Govern català intentava ahir projectar el mateix missatge de coherència davant les crítiques externes i internes respecte als seus plans. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, no va voler entrar en si la Generalitat ha arribat a la conclusió que es troba en un carreró sense sortida i busca un compromís que li permeti salvar la seva imatge. Però les seves paraules van ser molt dures.

«S'HA DE PENSAR BÉ LES COSES» / «Sentim moltes coses. Cada dia es proposa una qüestió diferent, però és moment de ser conscients -va dir-. Serà Homs qui ha de dir què pensa. Jo dic que hi ha un procediment que no és el que li sembli a ell oportunament, sinó un per a qüestions que concerneixen la sobirania del poble espanyol i els seus tràmits estan molt ben delimitats a la Constitució. S'ha de pensar bé les coses abans de plantejar-les i dir quines conseqüències  tidrien no només a nivell espanyol, sinó també europeu, en lloc de sotmetre els ciutadans a vaivens».

Minuts abans que la vicepresidenta carregués contra el que a judici del Govern suposa una nova inconsistència argumental de la Generalitat sobre la seva proposta, el president Mas va sortir al pas de l'incendi. El líder de CiU, en una visita a Terrassa, va assegurar que no hi ha canvis en el disseny del pla de navegació. «Som on sempre hem estat. La decisió de què ha de ser Catalunya correspon als catalans, igual que la decisió a Escòcia és dels escocesos», va assenyalar.

Les seves paraules, en qualsevol cas, van eludir la qüestió de si després del resultat del referèndum català podria portar-se a terme una negociació que desemboqués en una reforma constitucional i, per tant, en una consulta a tot Espanya. Això sí, Mas i Homs van aclarir que aquest referèndum estatal no invalidaria la decisió prèvia dels catalans. El conseller, en una roda de premsa a la Universitat Autònoma de Madrid, va optar pel contraatac i va acusar el Govern d'«amagar el cap sota l'ala» en el procés sobiranista. Tot i així, Homs va mostrar la seva disposició a negociar la consulta.

Notícies relacionades

Sánchez aposta des de Mauritània per la immigració "segura i ordenada"

La Fiscalia demana 3 anys i 9 mesos de presó per a la parella d’Ayuso

AUTOCRÍTICA / El cas és que a CiU, i especialment a Unió, no va faltar ahir qui va lamentar, en privat, que Homs generés dijous sensació d'improvisació. Els més benèvols van destacar que l'únic criticable és que hauria d'haver deixat clar, en les seves declaracions a la COPE, que en cap moment el referèndum espanyol anul·laria la decisió catalana, de la mateixa manera que va passar al Canadà amb el Quebec. Fonts del Govern van admetre que Homs s'havia «tirat a la piscina». A Unió es va criticar la seva tendència a les aparicions mediàtiques sonades. I dirigents de Convergència Democràtica van admetre que va deixar entreveure una certa improvisació en el full de ruta.

Però la qüestió de si el conjunt dels espanyols podria votar respecte als canvis en l'arquitectura estatal proposats a Catalunya no és nova. Ho preveu la petició del Parlament a l'Estat perquè li transfereixi la competència sobre referèndums i ho ha suggerit el mateix Mas. Una actitud pactista que xoca amb la dels que, després d'un sí a la independència en la consulta, optarien per les decisions unilaterals, com va suggerir ERC. Tot això no és res més que la posada al dia del vell debat entre gradualisme i independentisme, que el Govern del PP ha aprofitat per subratllar les inconcrecions del seu rival.