El canal Segarra-Garrigues escampa riquesa a Sanaüja

Terres seques convertides en camps fèrtils amb aigua del canal Segarra-Garrigues. Les terres de Sanaüja han disparat el preu d'arrendament i han canviat els colors del paisatge agrari. Gràcies al millor subministrament d'aigua, el blat de moro s'està obrnt pas entre les finques d'ordi i blat i la cooperativa Fruits de Ponent d'Alcarràs (Segrià) plantarà pomeres en una finca experimental.

L'alcalde de Sanaüja, Josep Condal, agricultor de professió, reconeix que el tempta apostar per la poma. «Ho tinc en ment. Amb poques hectàrees et pots treure un bon sou, com a Girona. Déu vulgui que ens vagi tan bé», diu. Condal ja ha vist multiplicar la producció de les finques on cultiva cereal. «On abans agafàvem 3.500 quilos d'ordi ara n'obtenim entre 14.000 i 17.000 de blat de moro», afirma. També cultiva terres d'altres propietaris. El lloguer ha passat de 150 a 1.000 euros per hectàrea.

El blat de moro també ha estat el cultiu elegit per Ramon Codina en les 16 hectàrees que rega. Ha notat el canvi: «Hem estat tota la vida amb cereal de secà i ara arrendar la terra val molt més».

A la Segarra esperen aigua Torrefeta i Florejacs, els Plans de Sió, Granyanella i Montornès de Segarra. El regadiu ha arribat només a Sanaüja. La resta de municipis o estan situats al marge esquerre on no han començat les obres, o a la Zona d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA) amb restriccions de regadiu. Segons el president de la comunitat de regants Josep Maria Jové, als Plans de Sió, qualificat com a ZEPA, regar serà complicat a curt termini perquè fa falta un pla pilot amb compensacions per als pagesos que no se'n beneficiaran.

Sanaüja ja rega 300 hectàrees. Però solament 18 propietaris, que sumen un total de 86 hectàrees, consumeixen aquesta aigua. Quatre explotacions ramaderes també es proveeixen del canal.

Ramon Fustegueres és un dels ramaders que aprofiten l'aigua  per als animals. «Tinc la granja de porcs d'engreix a la finca de blat de moro. Aprofito l'aigua del canal per als animals i per treure més rendiment a la terra», afirma.

ASSAIG AMB LA POMA / Per al conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, el Segarra-Garrigues és una oportunitat per als cultius i per dinamitzar la comarca. «El projecte pilot vinculat a la producció de poma en mitjana i alta muntanya pot ser un assaig molt important per dinamitzar el reg d'aquesta zona», afirma Pelegrí, que vincula l'execució del canal al ritme d'adhesió de regants. «Aquest any, amb 21,7 milions, continuarem les obres per posar en reg 12.000 hectàrees, no totes de la Segarra», avança.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El canal principal del Segarra- Garrigues té un pressupost de 444 milions. L'Estat en paga la meitat i la resta ho avança la Generalitat a compte dels regants. Travessa 85 quilòmetres, des del pantà de Rialb a la presa de l'Albagès i passa per les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Segarra, Noguera, Garrigues i Segrià per regar 69.000 hectàrees, de les quals unes 21.000 estan en zones ZEPA. També permetrà el proveïment d'aigua de boca, com demana la Segarra.

La Generalitat s'encarrega de la xarxa de distribució, que costa 1.069 milions d'euros, a través d'Infraestructures.cat. Ha transformat en regadiu un total de 10.766 hectàrees i els propietaris de 5.700 ja han firmat els convenis d'adhesió per regar.