Entre llums i ombres

Uns nous pressupostos obliguen tot Govern a mostrar les seves cartes i a explicar les seves prioritats. Els pressupostos de la Generalitat aprovats ahir s'han elaborat amb la premissa de complir l'objectiu de dèficit de l'1%, que representa un ajustament addicional de 1.980 milions d'euros. Un ajustament que el Govern ha previst realitzar per la via de l'increment dels ingressos, i evitar així noves retallades en relació a la despesa de l'any 2013. Hi estarem atents.

El percentatge és bo, però la xifra no. Tot i que el 71% de la despesa del 2014 serà social, benestar, salut i educació sumen 2.200 milions menys que el 2010. A més, la despesa social per habitant se situa en 1.901 euros, el mateix nivell del 2004. El pressupost de Benestar Social i Família, que és de 1.978 milions d'euros, es manté pràcticament igual que la despesa del 2013, però disposa de 251 milions menys que el pressupost inicial del 2012.

Si parlem de xifres socials, el pressupost té llums i ombres. Són positius: l'augment en 43 milions d'euros del pressupost de la renda mínima d'inserció; la recuperació dels programes de rehabilitació de reclusos amb 2,3 milions; l'ampliació en 1,8 milions del pressupost per a beques menjador, o els 7 milions destinats a nous ajuts d'habitatge per a aturats de llarga durada, anunciats ahir pel conseller Santi Vila. Es tracta de mesures clarament insuficients davant la magnitud de les necessitats socials, però que estan en la bona direcció.

Notícies relacionades

Més vídeos mostren que es va avisar sobre el Poio

El TS entrega a l’Audiència proves del suposat blanqueig de la caixa b d’Ábalos

A l'altra banda, les ombres principals, a criteri de la Taula del Tercer Sector, són tres: el sistema de la dependència, les polítiques actives d'ocupació i el parc d'habitatges de lloguer social. En dependència la situació és gravíssima, amb una retallada gradual de drets, una disminució de 4.500 beneficiaris i un col·lapse econòmic del sistema, a causa també de les tisorades de l'Estat. Les polítiques actives d'ocupació, que es nodreixen també de recursos estatals, tampoc no aixequen el cap, amb una disminució constant de recursos i programes en un context d'atur desbocat i joves sense sortida. I en habitatge, seguim sense comptar amb una política ambiciosa d'ampliació del parc públic d'habitatges de lloguer social, tant per manca de capacitat inversora del Govern català com per la negativa dels bancs a cedir part del seu enorme estoc d'habitatges buits.

Amb aquestes xifres no es reduirà ni la pobresa ni la desigualtat que estan augmentant al nostre país. La contenció de la inversió social per reduir la pobresa i la desigualtat ens portarà a un menor creixement i a un increment de les desigualtats. L'increment de les desigualtats i la pobresa no només són conseqüència, si no causa de la crisi; i només una forta inversió en polítiques socials recuperarà el consum i millorarà els recursos humans i el capital social que es necessita per aconseguir la recuperació estable d'una crisi que és sobretot social i després econòmica. Aquesta és la raó principal per la qual no podem estar d'acord amb la xifra, malgrat que recolzem les prioritats del pressupost.