entrevista
Bojan Krkic Pérez: «Val la pena anar a Linyola a veure el pessebre vivent»
Futbolista de l'Ajax, cedit pel Barça. Va néixer a Linyola.

Lluny de casa 8 Bojan, en un partit a l’estadi Amsterdam Arena, el 25 de juliol. /
Als seus 23 anys ha jugat al Barça, el Roma, el Milan, i després de dos mesos lesionat ha començat a competir amb l'Ajax. Bojan Krkic Pérez (Linyola, 1990) es va convertir amb 17 anys en el jugador més jove a marcar amb el primer equip blaugrana i va celebrar la majoria d'edat firmant un contracte amb el Barça fins al 2013. Enyora el seu poble i proposa visitar el pessebre vivent, en què cada Nadal es cremen simbòlicament a les calderes de Pere Botero les pitjors plagues de la societat. Aquest any es llançarà al foc la corrupció, pel sentiment d'impotència que genera en la gent.
-¿Vostè què té de català i què de serbi?
-De serbi tinc la competitivitat, no dono mai res per perdut, i el caràcter vencedor. I de català, la serietat i la disciplina.
-¿Què troba a faltar de la seva terra a Holanda on resideix?
-He de dir que a Amsterdam he trobat un lloc extraordinari, una ciutat encantadora, un club increïble i gent fantàstica. ¡Una gran experiència! Però sempre es troba a faltar els teus éssers estimats. ¡Gràcies a Déu sempre m'estan recolzant i m'omplen d'alegria quan els vaig a veure!
-¿On es perdria al Pla d'Urgell perquè no el trobessin?
-A molts llocs on vaig viure de petit.
-Als companys que no coneixen el seu poble ¿què els diu de Linyola?
-El meu poble per a mi només té adjectius positius. La seva gent, els seus carrers, els seus llocs estan plens de records molt especials. Això és el que els explico.
-Per Nadal, el pessebre vivent de Linyola crema simbòlicament alguna plaga de la societat. ¿Què proposa aquest any?
-La corrupció, pel sentiment d'impotència que genera en la gent. El pessebre del meu poble és preciós i val la pena anar a Linyola a veure'l. En aquestes dates jo tinc obligacions esportives.
-¿Té algun producte del Pla d'Urgell al seu rebost?
-Melmelada de la meva àvia i també embotits.
-¿Recorda qui li va regalar les seves primeres botes i on era?
-Les primeres botes que vaig tenir me les va regalar el meu pare. Les vaig començar a fer servir a l'escola de futbol de Bellpuig. Llavors tenia 4 anys. Del lloc on són no me'n recordo, però sí que les tinc guardades.
-La seva mare li cantava un tema del Dúo Dinámico: Resistiré erguido frente a todo, me volveré de hierro para endurecer la piel. Y aunque los vientos de la vida soplen fuerte soy como el junco que se dobla pero siempre sigue en pie, diu la lletra ¿Què significa per a vostè?
-La mentalitat que m'ha transmès el meu entorn en els bons i mals moments.
-Diu el seu pare que després del Roma o el Milan, està en un moment dolç al club pel qual va passar Kluivert, un dels seus ídols. ¿Què és el millor que ha trobat a l'Ajax?
-La filosofia que tenen tant en el futbol com en la vida. Practicar la teva professió en un ambient de treball, serietat, respecte i ambició. I també millorar cada dia al costat de grans professionals com Frank de Boer, Dennis Bergkamp, Jaap Stam i els seus ajudants.
Notícies relacionades-Si no fos futbolista, ¿què li hauria agradat ser?
-Cantant (riu). Sempre que hagués tingut aquest do.
-
- Saragossa, 86 Tanca la Pepeta, el celler on la gent va passar del country a veure els partits del Barça
- Catalunya, segona comunitat on els consumidors gasten més en menjar
- Justícia esmenarà l’error legal sobre oficiar casaments
- Música Una cantant catalana es cola a la llista de candidates a cançó de l’estiu a Spotify