Estrasburg deroga la 'doctrina Parot'

La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), dependent del Consell de d'Europa, ha confirmat aquest dilluns la sentència anterior del tribunal en què va rebutjar l'aplicació retroactiva de la denominada 'doctrina Parot' a l'etarra Inés del Río, perquè va ser condemnada amb el Codi Penal del 1973, que aplicava les reduccions de pena al temps màxim d'empresonament de 30 anys. Del Río, detinguda el 1987, va ser condemnada a 3.828 anys presó per 23 assassinats. L'aplicació de la 'doctrina Parot' establerta pel Tribunal Suprem espanyol el 2006 ha permès endarrerir la posada en llibertat de Del Río, que d'una altra manera s'hauria hagut de produir el 2008.

La sentència, llegida pel president del tribunal, Dean Spielmann, ha ratificat que l'aplicació de la citada doctrina a Del Río havia vulnerat dos articles del Conveni Europeu de Drets Humans de 1950: el 7 (dret a no ser castigat amb una pena més gran que la vigent quan es va cometre el delicte) i el 5 (llibertat i seguretat). Així mateix, condemna l'Estat espanyol a indemnitzar l'etarra amb 30.000 euros. La sentència és definitiva i no pot ser objecte de recurs.

La nova sentència obligarà a excarcerar Del Río, fet que el Govern havia intentat endarrerir amb el recurs contra la sentència anterior del juliol del 2012. La decisió del Tribunal d'Estrasburg també suposa un dur revés per a l'aplicació de la 'doctrina Parot' i per als plans del Govern de mantenir el màxim de temps possible a la presó altres terroristes condemnats per múltiples assassinats.

Doctrina fixada el 2006

La 'doctrina Parot', adoptada pel Tribunal Suprem el febrer del 2006 per evitar la posada en llibertat anticipada de l'etarra Henri Parot, estableix que en casos de delictes de sang particularment greus les redempcions de les condemnes per beneficis penitenciaris no s'havien de descomptar del termini màxim de confinament (30 anys en aquella època), sinó de la suma total de les condemnes imposades, començant pel delicte més greu.

La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans no ha tingut en compte els arguments del Govern espanyol plantejats durant la vista del recurs el mes de març passat sobre la necessitat d'establir una diferència en el compliment de les penes en els casos especialment greus amb múltiples assassinats.

La sentència d'aquest dilluns només aborda aquest cas, però les seves conclusions tindran efectes pràctics més enllà per la repercussió que pot arribar a tenir en tots els presos a qui se'ls hagi aplicat. Així, s'obre la porta a l'excarceració de més de mig centenar de presos de la banda terrorista, així com a set del GRAPO, un del GAL i 14 presos comuns, un d'ells condemnat per 74 violacions.

Atemptat de la plaça de la República Dominicana

Notícies relacionades

Feijóo crida a manifestar-se avui a Madrid "per la democràcia"

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts

Del Río va formar part de l'històric 'comando Madrid' a mitjans dels anys 80, liderat per José Ignacio de Juana Chaos i responsable, entre altres, de l'atemptat amb cotxe bomba el juliol del 1986 a la madrilenya plaça de la República Dominicana, on van morir 12 guàrdies civils.

Va ser condemnada per 23 assassinats a 3.000 anys de presó, dels quals 2.232 corresponien a aquesta acció, i tot i que la seva posada en llibertat s'hauria d'haver produït el juliol del 2008, per haver obtingut els beneficis penitenciaris, l'aplicació de la doctrina la va posposar al 2017.