Mateo Morral, l'home que va intentar matar els avis de Joan Carles

Mateo Morral, nom que han adoptat els presumptes autors de l'atemptat contra la basílica del Pilar de Saragossa per batejar el seu comando, va ser el responsable de l'atemptat perpetrat contra el rei Alfons XIII el 31 maig de 1906 a Madrid. El militant anarquista va llançar un ram de flors a l'avi de Joan Carles I quan desfilava en carrossa pel carrer Mayor al costat de la seva dona, Victòria Eugènia, poc després del seu casament. Dins del ram s'hi amagava una bomba que a l'esclatar va matar 24 ciutadans que es trobaven al voltant del vehicle, però que no va causar cap ferida als reis. Grans escriptors com Pío Baroja i Ramón del Valle-Inclán van recordar en les seves obres la personalitat de Morral, l'acció del qual va causar una profunda commoció a l'època. 

Morral, natural de Sabadell, era fill d'un empresari tèxtil. Va abraçar l'ideari anarquista des de molt jove i va travar una forta amistat amb el pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquesta relació de Morral amb Ferrer vas ser utilitzada per les autoritats de l'època per intentar desprestigiar l'Escola Moderna, institució fundada per Ferrer i en la qual Morral va treballar de bibliotecari.

Després de l'atemptat contra Alfons XIII, Morral va poder fugir de Madrid amb l'ajuda del director del diari anarquista 'El Motín'. No obstant, va ser localitzat per la Guàrdia Civil a prop de Torrejón de Ardoz. No va oposar resistència als agents, però quan s'allunyava amb ells de l'hostal on va ser capturat va treure una arma, va disparar a un guàrdia civil i, a continuació, a si mateix al pit. Va morir a l'acte. 

Notícies relacionades

El Comando Mateo Morral reivindica la col·locació de l'artefacte de la basílica del Pilar

Explota un artefacte a l'interior del Pilar de Saragossa

Morral solia anar a l'orxateria de Candelas, al carrer d'Alcalá, on es reunien famosos intel·lectuals i artistes del moment com Azorín, Valle-Inclán o Pío Baroja. A 'La dama errante', Baroja recorda el pas de Morral per les tertúlies d'Alcalá:  “Jo no crec que vaig parlar mai amb Morral (sic). L'home era fosc i silenciós; formava part de la rotllana d'oients que, fa anys, tenien les taules dels cafès on xerraven els literats. Després de comès l'atemptat i trobat Morral mort prop de Torrejón de Ardoz, vaig voler anar a l'hospital del Buen Suceso a veure el seu cadàver; però no em van deixar passar. En canvi, el meu germà Ricardo va passar i va fer un dibuix i després un aiguafort de l'anarquista a la cripta del Buen Suceso. El meu germà s'havia acostat al metge militar que estava de guàrdia a sol·licitar el pas, i el va veure llegint una novel·la meva, també d'anarquistes, 'Aurora roja'. Van parlar tots dos amb aquest motiu, i el metge el va acompanyar a veure Mateo Morral mort.”