El president del Constitucional obté el suport per seguir

El ple del Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar ahir de ple les 25 recusacions presentades per la Generalitat i el Parlament contra el president d'aquesta institució, Francisco Pérez de los Cobos. La decisió va comptar amb nou vots a favor i dos en contra. El ple de l'alt tribunal reitera, com ja va fer en la dècada dels 80, que la ideologia dels seus jutges no és causa de recusació. La resolució, el contingut íntegre de la qual es donarà a conèixer previsiblement avui, es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per evitar que es presentin nous incidents de recusació pel mateix motiu.

La deliberació sobre l'admissió o no de les recusacions plantejades per la Generalitat i el Parlament va durar dues jornades. En la sessió d'ahir es va arribar a un acord i es va depurar la redacció del text que va ser escrit per la vicepresidenta, Adela Asúa. En el debat no hi ha intervingut Pérez de los Cobos.

Una vegada coneguda la decisió, fonts de l'alt tribunal van informar  que els magistrats van comptar en la seva deliberació amb un informe que ha examinat el funcionament d'altres tribunals en relació amb la ideologia i militància dels seus membres. I que en aquests tribunals, especialment en l'alemany, aquestes qüestions no afecten la imparcialitat dels jutges.

A més a més, els togats han tingut en compte la doctrina de l'alt tribunal que va rebutjar dues recusacions presentades pel colpista Antonio Tejero i per l'empresari José María Ruiz-Mateos contra jutges del Constitucional que van ser acusats de ser afins al PSOE.

CURSOS A FAES / Així mateix, el ple també va rebutjar que la participació de Pérez de los Cobos en els cursos que organitza FAES, el laboratori d'idees del PP, i en un llibre d'aforismes publicat el 2006 i titulat Parva Memoria entelin la seva imparcialitat. Els jutges sostenen que tenint en compte la seva condició de catedràtic és lògic que es pronunciï sobre qüestions d'interès i per aquest motiu no li retreuen que al seu llibre afirmés que «quan un català està satisfet ho expressa dient: a mi, ja em va bé». O «els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya» o «no hi ha a Catalunya un acte polític que mereixi aquest nom sense una o diverses manifestacions d'onanisme».

No obstant, en la seva resolució els jutges eviten comparar aquesta activitat de Pérez de los Cobos amb la que va portar a terme l'exmagistrat Pablo Pérez Tremps, que va ser apartat del debat sobre el recurs del PP contra l'Estatut de Catalunya per haver participat en l'elaboració d'un informe pel qual va percebre 6.000 euros. Les fonts consultades han explicat que la situació entre tots dos és diferent, perquè Pérez de los Cobos no ha cobrat per ser militant del PP, sinó que ha pagat una quota fins a l'any 2011 i no ha ocupat cap càrrec directiu dins del partit conservador.

ELS DISCREPANTS / La decisió del TC compta amb el vot particular dels magistrats progressistes Luis Ortega i Fernando Valdés, que eren partidaris d'acceptar els arguments plantejats en les recusacions. Aquests jutges sostenen que la militància de Pérez de los Cobos l'afecta a l'hora de resoldre les qüestions d'inconstitucionalitat plantejades pel Govern de Rajoy contra lleis o decrets aprovats a Catalunya.

Notícies relacionades

Enquesta CEO: El suport a la independència de Catalunya es recupera per primera vegada en any i mig

Junqueras amenaça Sánchez i Illa de deixar-los sense pressupostos si no rectifiquen el finançament

L'acord es publicarà al BOE, una decisió inèdita en relació amb l'alt tribunal que fins ara no havia publicat resolucions sobre recusacions. Fonts del Tribunal Constitucional van explicar que han pres aquesta decisió per evitar que es presentin noves recusacions per aquest mateix motiu i amb l'objectiu que «l'ambient es tranquil·litzi».

Després d'aquest acord, l'alt tribunal aplicarà la mateixa doctrina a les altres dues recusacions que hi ha plantejades per la mateixa causa pels exdirigents de Batasuna Arnaldo Otegi i Rafael Díaz de Usabiaga. Els ponents d'aquests incidents, Luis Ortega i Juan Antonio Xiol, encara no han traslladat les seves propostes al ple. Tampoc ha començat el debat sobre la petició de nul·litat que va plantejar l'exjutge Baltasar Garzón, que també serà rebutjat pel mateix motiu.