El Govern recula i assenyala que Hisenda no podrà destituir alcaldes

Sáenz de Santamaría anuncia un òrgan independent que vetllarà per la llei de transparència

Els nacionalistes catalans i bascos retiren les seves esmenes a la totalitat, mentre que el PSOE acosta posicions amb el Govern

Un òrgan independent vetllarà pel compliment de la llei de transparència. / ATLAS

3
Es llegeix en minuts
JUAN RUIZ SIERRA / Madrid

El Govern mou fitxa sobre la transparència. Fins ara, deia que l'òrgan que vetllaria sobre la norma, que aquest dijous es discuteix en la seva totalitat, seria la ja existent Agència Estatal de Transparència, Avaluació de Polítiques i Qualitat dels Serveis, dependent del Ministeri d'Hisenda. No obstant, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha anunciat al Congrés que es crearà un Consell de Transparència i Bon Govern. L'ens serà independent.  Per una altra part, la número dos de l'Executiu també ha abandonat la seva intenció, expressada en el projecte, que Hisenda pogués sancionar i fins i tot destituir els responsables municipals que no compleixin amb la norma en el seu apartat del bon govern.  

"Sent molt conscients de la rellevància que la transparència ha anat prenent en el debat públic i l'exigència ciutadana, els anuncio la voluntat de transformar-la a un Consell de Transparència i Bon Govern, amb els perfils de més independència i especialització que exigeix l'esperit d'aquesta llei", ha afirmat la número dos de l'Executiu, que també ha anunciat que el Banc d'Espanya i la Casa Reial també estaran sotmesos a la norma. Aquests canvis, no obstant, encara no s'han inclòs en l'articulat del projecte.

“La llei inclourà els partits polítics, les organitzacions empresarials i sindicals i aquelles institucions que es financen amb diner público. La primera institució serà la Casa Reail, que tindrà el mateix nivell de transparència que el Congrés, el Senat o el Tribunal Constitucional. Ha estat un canvi impulsat per la monarquia. La nostra serà la primera llei de transparència que inclourà de forma expressa la Casa Reial. També s'hi inclourà el Banc d'Espanya. Volem que sigui la llei de tots, on hi siguem tots”, ha assenyalat Sáenz de Santamaría.

Esmenes a la totalitat

Després de mesos de compareixences d'experts per fer aportacions al text inicial del Govern (més modest que el que s'aprovarà finalment, ja que no incloïa ni els partits ni la monarquia), el projecte de llei passarà ara el filtre del Congrés. Tots els grups de l'oposició han presentat esmenes a la totalitat, tret del PSOE, que manté objeccions a la norma però que s'abstindrà perquè confia a canviar-la durant el termini d'esmenes parcials.

Els socialistes, per exemple, rebutgen que la llei, en el seu apartat relatiu al bon govern, permeti sancionar i destituir els responsables municipals que no la compleixin. També CiU i PNB, que han consensuat les seves esmenes a la totalitat, denuncien la "clara extralimitació de l'àmbit competencial" i sostenen que la llei comporta una "clara retallada de les regulacions que han d'aprovar les comunitats autònomes en l'àmbit de la transparència".

El canvi d'actitud de l'Executiu s'ha vist exemplificat en aquesta frase de Sáenz de Santamaría. "No volem que es vegi  aquesta exigència de responsabilitat individual com un motiu d'ingerència d'unes administracions en el personal d'altres", ha dit la vicepresidenta, que ha afegit que la Llei d'Estabilitat Pressupostària ja ha imposat noves obligacions a les administracions, però els ciutadans demanen també una responsabilitat a nivell individual.

La demanda social

Notícies relacionades

IU-ICV, per la seva part, considera que el text "no està a l'altura de les exigències i demandes de la societat". En la seva esmena, el grup afirma que "en la seva redacció actual i amb el curt recorregut fet en la tramitació" aquest norma "no suposarà una millora en la qualitat democràtica", ja que s'ha elaborat després de "no escoltar els experts ni la ciutadania".

ERC és l'única formació que ha presentat una esmena de totalitat amb text alternatiu. La proposta republicana inclou totes les institucions i organitzacions que reben diner públic, inclosa la Casa Reial i l'Església catòlica. En el cas de la monarquia, els independentistes volen que reti comptes davant el Parlament del seu funcionament i les seves despeses.