Mas mira de recuperar la unitat del catalanisme davant la 'llei Wert'

Una i altra vegada, els ministres de Mariano Rajoy semblen voler emular aquell grup de presoners britànics obstinats a volar el pont sobre el riu Kwai que ells mateixos s'havien vist forçats a construir per ordre d'un coronel particularment escrupolós. En aquesta ocasió, el paper d'artificier ha correspost al ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Si del que es tractava era de dinamitar la possibilitat d'un diàleg entre les administracions central i catalana que ajudés a reconduir el procés sobiranista, s'ha de dir que el projecte de llei de millora de la qualitat educativa (LOMCE) anunciat divendres passat pel Govern central ha demostrat una eficàcia notable. Amb el seu atac als pilars del sistema d'immersió lingüística, l'anomenadallei Wertha aconseguit no només obrir una bretxa difícilment reparable entre els executius que presideixen Mariano Rajoy i Artur Mas, sinó també donar a aquest últim un poderós argument per intentar recompondre les files del catalanisme polític, que en el transcurs de les últimes setmanes amenaçaven de disgregar-se a compte del debat al voltant del dret a decidir.

«Aquest país s'ha d'unir per fer una defensa tancada del nostre model educatiu i, especialment, del nostre model lingüístic», va proclamar ahir el cap del Govern de la Genealitat, que va aprofitar una visita d'obres al municipi de Torrelavit (Alt Penedès) -s'inaugurava el projecte d'ampliació del carrer Major- per anunciar amb certa solemnitat que la setmana que ve convocarà els partits catalans i la comunitat educativa amb la finalitat de preparar conjuntament la resposta al que va qualificar com «una OPA hostil contra l'escola catalana, contra el català i contra l'autogovern».

BONES CARTES/ Una altra cimera, doncs. Però aquesta vegada, a diferència del que va passar en la reunió de partits sobre el dret a decidir que va tenir lloc fa amb prou feines dues setmanes, Mas té bones cartes. En aquella ocasió, els representants del PSC van deixar clara la seva escassa disposició a participar en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir cuinat per CiU i ERC i que ha de posar les bases per a la celebració de la consulta sobre el futur estatus de Catalunya. El desmarcatge dels socialistes suposava un revés important per al president, pel que tenia de debilitament del front proconsulta. Però si hi ha hagut una causa que en les últimes dècades ha servit per unir les forces polítiques de filiació catalanista, ha estat la defensa del model d'immersió lingüística. I Mas es disposa a treure tot el partit d'aquesta carta.

Notícies relacionades

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

El PSOE, a la baixa en plena crisi i el PP s’estanca, segons el CIS

La seva exhortació d'ahir a la «unitat» és alguna cosa més que mera retòrica, segons apunten els seus col·laboradors. El líder nacionalista té pensat utilitzar l'«OPA hostil» de lallei Wertper desplegar una estratègia de diàleg i acords amb els partits catalans (tret del PPC i Ciutadans) que li permeti reforçar el seu paper institucional com a president i situar la lluita pel català a l'escola en el marc més ampli del conflicte amb l'Administració central i, en definitiva, de la necessitat d'un canvi en l'estatus polític de Catalunya.

La primera estació d'aquesta estratègia serà l'esmentada cimera, però la idea és donar-hi continuïtat impulsant, per exemple, iniciatives conjuntes al Congrés dels Diputats (i aquí serà clau el paper de Josep Antoni Duran Lleida). De moment, el líder del PSC, Pere Navarro, ja va confirmar ahir la seva disposició a participar en la reunió convocada per Mas i a recolzar la Generalitat davant la LOMCE, encara que li va reclamar també una defensa decidida «de l'escola pública de qualitat». Un plantejament idèntic va fer la coordinadora d'ICV Dolors Camats. El portaveu d'ERC Oriol Amorós va aplaudir la iniciativa de Mas i va comminar els partits a «passar a l'acció».