ENTREVISTA

Joan Manuel Tresserras: "El periodisme i el sistema judicial no estan exempts de responsabilitat"

L'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació considera que el problema és que el tractament informatiu es produeix quan els processos estan en marxa

Joan Manuel Tresserras.

Joan Manuel Tresserras.

3
Es llegeix en minuts

Per a l'elaboració de la informació `La pena de l'imputat' s'han utilitzat les aportacions d'experts encomunicació,dret ipolítica. Els textos aquí recollits són una transcripció més extensa de les entrevistes mantingudes amb alguns d'ells, de les quals en la citada informació només es destaquen alguns breus extractes i frases. En el cas de Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, l'entrevista s'ha realitzat a través de qüestionari via correu electrònic.

--La imatge de personatges públics declarant als jutjats com a imputats en un cas de corrupció ¿equival ja a una condemna social de culpabilitat que fa un mal irreparable a gent que no ha estat condemnada?

--En el context de sospita generalitzada de corrupció planant sobre la política en general i la monarquia en particular, és evident que cada imatge d'aquest tipus suposa un dany i un deteriorament de la reputació. El problema és que la principal atenció dels mitjans i el tractament informatiu dels fets es produeix quan els processos estan en marxa i no quan acaben. I es tracta igual les persones que acabaran sent considerades culpables i les que seran absoltes de qualsevol responsabilitat. No és una qüestió que tingui una solució senzilla.

--¿En aquestes condicions és possible per als jutges fer justícia de forma imparcial?

--Els jutges han de fer justícia en qualsevol circumstància. I han de saber que la pràctica de la justícia o la voluntat d'exercir-la requereix preveure el comportament dels mitjans i els seus efectes en l'opinió pública. Evitar `judicis mediàtics' anticipats ha de formar part de les seves responsabilitats principals. Actuar amb suficient discreció i amb diligència contribueix a la pulcritud que demanda la seva missió.

--¿És necessària una autoregulació dels mitjans?

--L'autoregulació hauria de ser suficient. Però em sembla evident que, ara mateix, les coses no es fan bé. La immediatesa esperonada pels mitjans digitals, l'empitjorament de les condicions laborals del periodisme i la competència descarnada entre molts mitjans, acaben propiciant el relaxament professional d'algunes normes que havia costat moltes dècades establir. La comprovació de les fonts, la presumpció d'innocència i el respecte als drets a la pròpia imatge i a la intimitat, per exemple, segueixen sent exigibles en el bon periodisme. Transgredir aquestes normes no millora gens el periodisme, sinó que el devalua.

--¿El problema són només els mitjans o la confusió també és deguda a la confusió que genera la condició d'imputat?

--Hi ha problemes en el tractament informatiu dels temes judicials. Però és evident que aquests han de ser abordats pels mitjans. I en profunditat. Perquè són d'interès general i per als mitjans han de servir al dret de les persones a disposar d'una informació completa i de qualitat sobre la realitat. L'establiment de les figures relacionades amb un determinat procés (testimoni, imputat, encausat...) evidentment causa confusió en l'opinió pública i el sistema legal no ho hauria d'ignorar. També és evident que, en la majoria d'aquests casos, la filtració als mitjans d'elements dels sumaris o de proves de diversa naturalesa acaben formant part de les estratègies de l'acusació o de la defensa. En aquests casos els mitjans són instrumentalitzats a canvi de penjar-se la medalla d'alguna exclusiva que no ho és; són simples filtracions interessades. Ni el periodisme i el sistema judicial estan exempts de responsabilitat en relació amb el descrèdit de l'actual model democràtic.

--Aquest debat es barreja amb el de la responsabilitat política d'un càrrec públic quan és imputat per corrupció. ¿Responsabilitat penal, política i social són diferents?

Notícies relacionades

--El descrèdit de la política és prou greu perquè, fins i tot acceptant que es produiran situacions molt injustes d'indefensió de moltes persones, sigui necessari obrir un període d'una extrema severitat en el control de les actuacions dels càrrecs públics. S'ha de ser més expeditius i implacables. Si no hi ha un compromís en aquesta direcció es perjudica greument la democràcia. La situació que ara afrontem s'ha produït per un relaxament dels controls que ha anat derivant en males pràctiques i, en determinats casos, en rutines que han facilitat el frau perfectament calculat i conscient. Ara bé, complementàriament, hi hauria d'haver també un compromís de reparació pública immediata dels perjudicis causats a les persones que haguessin estat víctimes de la severitat anterior. I en aquest últim compromís els mitjans tindrien un paper capital. Encara que sabem que es considera més notícia el frau, l'acusació i la condemna que no l'absolució. Alguns dels criteris d'assignació d'interès periodístic hauríem de revisar: encara que la vida dels pecadors ens interessi més que la dels sants, no per això els mitjans poden convertir-se en factories d'invenció de pecadors.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos acartalector@elperiodico.com o al nostre compte de Twitter@EPentretots