Miguel Capuz: "La imputació és un fet greu"

--Per a l'elaboració de la informació 'La pena de l'imputat' s'han utilitzat les aportacions d'experts en comunicació, dret i política. Els textos aquí recollits són una transcripció més extensa de les entrevistes mantingudes amb alguns d'ells, de les quals a la citada informació només es destaquen alguns breus extractes i frases.

--La infanta Cristina, Oriol Pujol, Bárcenas no són culpables, encara, però la seva imputació sembla haver-los suposat una 'condemna social. ¿El problema són els mitjans de comunicació o la confusió que hi ha entre imputat o encausat? ¿Creu que s'ha de canviar la llei d'enjudiciament criminal per distingir millor entre encausat i imputat?

--Hem de partir del principi que quan s'imputa una persona és perquè, en primer lloc, s'ha considerat que hi ha uns fets delictius en què ha participat. A partir d'aquí s'efectua una imputació perquè aquesta persona tingui unes garanties. El que no em sembla bé és que per garantir el dret de defensa es faci una imputació. El problema inicial és que per poder defensar-me, el jutge m'ha de citar en qualitat d'imputat. S'ha de reformar la llei, però no és un problema de termes....

Imputar és atribuir a algú un fet delictiu. En la majoria dels casos, la citació d'un imputat es produeix per una simple providència: el jutge no sol redactar un acte de 18 folis explicant per què el cita. Són molt pocs els jutges que en la resolució en què imputen algú li diuen per què l'imputen. Un jutge pot incoar un procediment sobre la base d'un retall de diari. Insisteixo, l'error és imputar per garantir el dret de defensa. El treball del jutge abans d'imputar és bàsic, ja que ha de decidir si un fet és delictiu i si aquest fet el pot atribuir a una persona.

--¿La imatge d'aquests personatges declarant als jutjats com a imputats en un cas de corrupció ja equival a una condemna social de culpabilitat que fa un mal irreparable a gent que no ha estat condemnada?

--Una imputació és un fet gravíssim que només s'hauria de fer quan el jutge entén que el fet és delictiu i sobretot quan es pot atribuir la participació d'una persona en aquest fet delictiu, perquè l'estigmatització per la imputació no te la treu ningú, com va dir el Suprem fa molts anys amb Felipe González. Però, compte, s'estigmatitza tothom, no només la infanta o Felipe González. S'ha d'anar amb compte, no perquè siguin famosos s'ha d'anar amb més cura en la seva imputació que amb els que no ho són. La mateixa consideració per a tothom.

Per això, la feina del jutge abans d'arribar a imputar algú és molt important, perquè la imputació estigmatitza, marca: tots recordem quan els mitjans parlen de la imputació però quan absolen ka persona, si no és un tema molt mediàtic, no surt enlloc.

--¿En quina mesura afecta el 'soroll' mediàtic la justícia?

Notícies relacionades

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

El PSOE, a la baixa en plena crisi i el PP s’estanca, segons el CIS

La famosa alarma social, que va quedar desterradan l'any 1995, es produeix perquè els mitjans parlen d'això. Pot donar-se el cas que un jutge pugui veure's mediatitzat per l'efecte dels mitjans de comunicació: passeigs, persecucions de càmeres. Hi ha països a Europa que ho tenen regulat. Aquí a Espanya, el problema és que tothom parla de la justícia, tothom sap de justícia, i qualsevol tertulià te'n parla sense tenir-ne ni idea...

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos acartalector@elperiodico.com o al nostre compte de Twitter@EPentretots.