El jutge Castro cita com a testimonis el comte de Fontao i González Pons

José Manuel Romero, comte de Fontao i assessor jurídic de la Casa del Rei, declararà com a testimoni pel 'cas Nóos' a Madrid el 18 de març a les sis de la tarda, segons la providència dictada aquest divendres pel jutge José Castro. En la mateixa resolució, el magistrat ha resolt una altra qüestió pendent: posar data a la citació com a testimoni d'Esteban González Pons, responsable de projectes i estratègies del PP. La seva citació havia estat assenyalada i suspesa per problemes d'agenda fa mesos i ara s'ha acordat que comparegui juntament amb Romero. També declararà el 18 de març a les set i es podria acollir al seu dret a fer-ho al seu despatx.

Romero va acompanyar Iñaki Urdangarin al despatx Bergós, de Barcelona, per substituir-lo com a president al capdavant de la Fundació Areté, la segona que va muntar amb Diego Torres després de les primeres crítiques als seus negocis amb l'Institut Nóos. Aquest segona entitat només va durar uns mesos i va traspassar els seus actius a la Fundació Cultura, Esport i Integració Social, utilitzada per a l'evasió de capitals, segons la investigació. Urdangarin no va ocupar la presidència d'aquesta tercera entitat, sinó que es va posar al capdavant de la junta de patrons juntament amb altres esportistes, camuflat com un més.

Diversa documentació confiscada i testimonis recollits apunten que aquest canvi de posició va obeir a una estratègia dissenyada pel comte de Fontao per fer més discreta la presència d'Urdangarin. Des de la Zarzuela, es manté la tesi que Romero es va limitar a traslladar al marit de la infanta Cristina l'ordre del Rei de retirar-se dels seus negocis amb Torres.

González Pons, en la seva etapa de vicepresident de la Comunitat Valenciana, va firmar el contracte dels fallits jocs europeus amb Nóos per valor de 6 milions d'euros. Encara que no es van celebrar, es van pagar 380.000 euros. El líder popular va criticar recentment la corrupció i va dir que s'hauria d'actuar contra ella, "peti qui peti, encara que sigui la família més important d'Espanya".

Tanda de declaracions

La providència de Castro contempla a més una altra tanda de declaracions que s'efectuaran a Madrid els dies 18 i 19 de març, i a Barcelona, el 20 i el 21. Entre els citats, destaca l'imputat Robert Cockx, un testaferro de la trama d'evasió de capitals de Nóos, i diverses persones presumptament implicades en aquesta i altres trames, segons la investigació, que hi aniran com a testimonis. També es torna a citar l'apoderat d'Urdangarin, Mario Sorribas.

Hi ha diversos càrrecs de Madrid-16 i suposats treballadors de la trama Nóos, que declararan com a testimonis. A més, el magistrat ha citat responsables d'empreses que van contractar el gendre del Rei com a assessor o que li van donar un lloc al seu consell d'Administració, com Motropress Ibérica, Altadis, Seeliger y Conde, Pernod Ricard, Mixta Africa, Oliol i Lagarde Ressources.

Les actes de Nóos

Notícies relacionades

Homenatge a represaliats pel franquisme

Sánchez plantejarà més càstig contra els corruptors sense llastar la contractació

El jutge Castro ha sol·licitat a Marco Tejeiro, secretari de Nóos, que aporti totes les actes de l'Institut Nóos i les firmes que les rubricaven. Aquesta petició obeeix a una demanda de Mans Netes, després que el mateix Urdangarin i Carlos García Revenga, secretari de les infantes i tresorer de Nóos, admetessin que les reunions no se celebraven i no responien a fets reals. García Revenga va dir a més que aquella no era la seva firma.

Amb aquesta sol·licitud, el jutge pretén aclarir la veracitat o no de les reunions i les firmes. Mans Netes, pretén a més acumular proves que poguessin conduir a l'entrada de la infanta Cristina en la causa. Castro també ha requerit a La Caixa informació sobre el compte que Urdangarin va facilitar en un correu a la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiga del Rei, quan estudiaven la seva contractació a la Fundació Laureus, que finalment no es va portar a terme.