Rajoy es mobilitza per asfixiar el pacte CiU-ERC; estudia destituir Mas i suspendre l'autonomia de Catalunya

És la guerra. El pacte de legislatura firmat perMas iJunqueras, els líders de les dues primeres forces del Parlament de Catalunya que inclou la celebració d'una consulta sobiranista el2014,té la virtut d'uniformar el quiosc madrileny d'avui. Les primeres pàgines dels cinc diaris de més audiència de la capital del Regne d'Espanya expliciten la voluntat delGovern de Rajoy de mobilitzar tots els seus recursos per asfixiar elpacte de CiU i ERC, que suposa que estudia la destitució de qui ha de ser reelegit president de la Generalitat i la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Així titulen les portades d'El País i El Mundo --que a més de compartir enfocament informatiu comparteixen fins i tot la foto de primera de Mas aplaudint Junqueras--, i així ho ratifiquen els altres diaris.

 

El quiosc barceloní, per la seva part, consagra en les seves primeres pàgines la presentació de l'acord de legislatura i fa un forat a l'entrenador del Barça, Tito Vilanova, que ha de tornar al quiròfan d'urgència per un càncer.La portada d'EL PERIÓDICO obre ambuna entrevista exclusiva amb Oriol Junqueras.

Les portades de Madrid

El País: "Rajoy mobilitza tots els seus recursos per asfixiar el pacte CiU-ERC. El Govern prepara un ampli pla de mesures judicials, polítiques i econòmiques perquè Mas es vegi forçat a trencar amb Esquerra"; "Goya i Velázquez fan caixa pel món. El Prado combat la falta d'ingressos amb l'exportació d'exposicions"; "Els científics ocupen el carrer contra la dura retallada en R+D. Protestes a tot Espanya per la sagnia de fons i talent"; "L'auge de líders nacionalistes desferma un clima de guerra freda a l'Àsia"; "I a l'any i mig del robatori... el degà va dimitir"; "La recaiguda de Vilanova posa en suspens el futbol".

 

El Mundo: "El Govern estudia destituir Mas i suspendre l'autonomia de Catalunya. 'Estem disposats a anar a totes', asseguren fonts de la Moncloa davant l'amenaça del pacte de CiU i ERC de convocar un referèndum il·legal. Mas castiga els seus votants amb nou impostos d'ERC"; "El PSE rebutja a Àlaba els pressupostos i dóna suport als de Bildu a Guipúscoa"; "El Mundo acaba el 2012 com a líder a internet per quinzè any consecutiu"; "La recaiguda de Tito commociona el futbol".

Abc: "Una quimera il·legal. El Govern recorrerà a la llei i al diàleg davant l'espiral secessionista de Mas"; "El càncer castiga de nou Tito Vilanova"; "La Princesa, al Museu Abc"; "Rajoy decideix 'no sol·licitar' el rescat, però no renuncia a fer-ho en el futur"; "Corrupció a Catalunya: El 50% de la companyia és per a Sergio, Oriol i nosaltres', afirma un implicat en les ITV".

La Razón: "Oriol Pujol va mediar amb la Hisenda catalana perquè els seus socis no paguessin 1,4 milions"; "No hi haurà 'nació catalana'. Rajoy utilitzarà l'article 161.2 de la Constitució contra les mesures encaminades a construir un Estat propi. El Govern arribarà fins a la via penal si Mas s'entesta a convocar la consulta"; "Tito Vilanova s'enfronta al seu pitjor rival"; "El capital torna a Espanya: 50.000 milions des d'agost, mentre la prima cau a 383 punts". "El fals tancament de Tomás Gómez per la Sanitat a l'Assemblea madrilenya: se'n va anar a a dormir de dues a vuit".

La Gaceta: "Cospedal es ratifica que va ser espiada. La 'número dos' del PP va acusar el 2011 el PSOE d'animar el seguiment a diversos dirigents populars, així com la investigació del seu patrimoni. Ahir va declarar davant el jutge"; "Aznar convida el Rei a liderar un gran pacte d'unitat nacional. Planteja una declaració conjunta de PP, PSOE i UPyD amb el 'compromís' de 'mantenir la nació'. Rajoy amenaça Mas amb la via penal si continua amb el seu entestament separatista".

Les portades de Barcelona

EL PERIÓDICO: "Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana: "L'objectiu és eliminar les retallades ideològiques. Si impedeixen la consulta, unes altres eleccions serien un aval democràtic". Mas crida els partits a sumar-se a l'acord de CiU i ERC. El president adverteix que el nou Govern tindrà adversaris molt poderosos. La taxa de pisos buits no afectarà els particulars i es gravaran els refrescos"; "El Barça espera Tito "molt aviat". L'entrenador serà operat avui i rebrà tractament anticàncer durant sis setmanes"; "El transport públic de Barcelona pujarà de mitjana per sota de l'IPC".

La Vanguardia: "Mas i Junqueras firmen amb la vista posada en la tardor del 2014. CiU i ERC pacten el camí cap a "l'èxit" de la consulta. L'acord preveu crear o apujar una dotzena d'impostos. Unió no va avalar el document fins 15 minuts abans de la firma"; "Vilanova torna a lluitar contra el càncer".

Ara:"Compromesos. Mas i Junqueras és conjuren davant els reptes de la crisi i la consulta"; Ànims, Tito"; "Wert manté el projecte sense canvis"; "El 'banc dolent' no oferirà pisos de lloguer social".

El Punt-Avui:  "Pacte d'Estat. Acord: Mas i Junqueras signen l'històric acord d'estabilitat entre CiU i ERC. 2014: La crisi i l'horitzó de la consulta, la clau. Contraatac: L'Estat manté el to de prepotència i aprofundeix en la tàctica de l'amenaça. Reaccions: El PSC i ICV se senten exclosos i el PP i C's es mostren apocalíptics. Món: La premsa internacional valora el pacte"; "#ÀnimsTito"; "L'atac contra el català s'estén ara als cursos per a aturats"; "Les cartes a Wert dels lectors d'El Punt-Avui, a Madrid"; "L'arxiu de l'Avui, disponible a la xarxa".

L'editorial d'El País

Es titula "Mas segueix Esquerra. CIU se sotmet al partit de Junqueras amb un pacte intervencionista i secessionista". Aquí va:

"Artur Mas ha agafat el pitjor dels camins possibles. El seu pacte sobiranista de legislatura amb Oriol Junqueras (ERC) pot ser legítim. Però és el pitjor dels escenaris imaginables, sobretot en les actuals condicions de crisi financera i de falta de liquiditat que pateix l'Administració catalana.

 L'acord no es proposa superar les línies divisòries internes de la societat catalana evidenciades en les últimes eleccions. Al revés, la seva aplicació tendirà a agreujar-les. I a aprofundir també el progressiu desencaix de Catalunya en el conjunt espanyol. Anuncia i balisa en els seus punts programàtics una legislatura conflictiva, aspra i plena d'incerteses: el menys indicat per a la recuperació econòmica.

Amb aquest acord, Mas en rebutja altres de teòricament possibles, que va descartar gairebé d'entrada. Amb el PP, que ja semblava difícil per la seva deriva cap a l'independentisme i la tendència centralista dels populars, però que no era impensable, donada la seva coincidència en polítiques d'austeritat. O amb el PSC, amb el qual compartien l'objectiu de realitzar una consulta a la ciutadania sobre la independència, si bé els socialistes ho condicionaven que fos legal, mentre que CiU ho deixava, i ho deixa, en una perillosa indeterminació que ni tan sols el seu soci d'Unió comparteix.

De forma que Artur Mas ha elegit aquest soci, i no un altre, deliberadament. Fins al punt de sacrificar una de les principals demandes de Duran i Lleida, que s'oposava a la fixació d'una data per al referèndum independentista i tindrà ara, quan s'ha establert la seva celebració per al 2014, l'ocasió de demostrar la solidesa del seu antisecessionisme.

La subordinació de CiU a ERC no s'esgota en el calendari. També aflora en el blindatge del pacte, mitjançant el seu control per cinc organismes i grups de treball extraparlamentaris bipartits (tripartits, si es compta Unió), que col·loquen la Cambra en una posició minvant. És un Govern de coalició de facto, encara que amb consellers de només una de les seves faccions.

La primogenitura del partit absent de l'Executiu formal, Esquerra, es prolonga en unes mesures que pretenen construir un Estat aliè a l'espanyol i en l'intervencionisme que destil·la el seu programa econòmic, oposat a l'ideari liberal que CiU va proposar als seus electors. No és estrany que els empresaris, que van optar per la discreció durant la campanya, hagin expressat rotundament el seu malestar. El malestar afecta la gran patronal, Foment; la Cambra de Comerç, més tècnica; i la petita i mitjana empresa de la Pimec, vinculada a la mateixa CiU.

L'oposició empresarial no es deu només al capítol fiscal de l'acord. Aquest recupera algun impost (successions) emfàticament suprimit pel mateix Mas en l'anterior legislatura, i dribla el boicot del Govern a les taxes autonòmiques sobre dipòsits bancaris. Però també proposa la implantació d'una infinitat de noves gabelles (sobre begudes ensucrades, grans superfícies, gasos contaminants, vivendes desocupades, patrimoni...). L'aparent orientació redistributiva d'algunes d'aquestes figures impositives pretén operar com un vel respecte a les retallades dels serveis socials en què tan expeditiu es va mostrar el primer Executiu d'Artur Mas.

L'aroma intervencionista és inconfusible. La creació d'un banc públic sense perfil definit (originàriament, banco central) i la d'altres organismes i observatoris prescindibles, i el caràcter residual de les seves propostes de simplificació administrativa trasllueixen una obsessió burocràtica contradictòria amb les receptes del primer Mas que va guanyar les eleccions del 2010. El segon Mas del 2012 s'assembla al primer Junqueras, a qui està regalant, a canvi de res, el lideratge del catalanisme".

I els d'El Mundo i Abc

El Mundo el titula "Ha arribat l'hora de plantar cara a Artur Mas". I acaba així: "Rajoy està més que legitimat no només per no donar ni un sol euro per finançar la soga amb què Mas vol penjar Espanya sinó a més per condicionar qualsevol ajuda a la supressió de totes les subvencions del Govern català als projectes i plataformes independentistes. Donat que la política de conciliació no ha servit per a res, ha arribat l'hora de plantar cara al separatisme amb totes les seves conseqüències".

Notícies relacionades

Oriol Junqueras: "El resultat de la consulta és el que la fa vinculant"

El Parlament celebra el ple d'investidura

Abc titula el seu així: "Mas, sense opció enfront de l'Estat". I acaba d'aquesta forma:

"Mentre el pacte CiU-ERC dóna oxigen als nacionalistes davant l'acumulació de casos de corrupció, cada dia que passa més evidents, el Govern de Rajoy, per més interès que posi -i fa bé d'actuar així- a tractar el problema amb mesura i oferiments de diàleg, ja està emplaçat a preparar els instruments polítics, legals i constitucionals contra el referèndum il·legal. El primer d'ells és una deslegitimació activa del discurs sobiranista, amb una clara projecció en l'àmbit internacional, i especialment europeu, on es faci visible el cost de trencar la integritat territorial d'Espanya. Un cost que es traduirà amb la immediata expulsió de Catalunya de la Unió Europea. A partir d'aquí, la impugnació de qualsevol acord del Govern o del Parlament català davant el Tribunal Constitucional tindrà l'efecte immediat de la suspensió cautelar i la seva posterior declaració d'inconstitucionalitat. I si malgrat aquests pronunciaments els nacionalistes perseveren en la comissió d'un acte il·legal, el Govern podrà instar el Ministeri Fiscal a denunciar davant la justícia penal les autoritats i els parlamentaris que insisteixin a desobeir sentències i aprovar resolucions il·legals. Per descomptat, si, a més, el pacte CiU-ERC es tradueix en una política econòmica insolidària amb la resta d'Espanya i contrària a les directrius comunes marcades pel Govern, amb el resultat que augmenta el dèficit català, la llei d'estabilitat pressupostària, que desenvolupa el nou article 135 de la Constitució, juntament amb l'article 155 d'aquesta norma fonamental, permet a l'Executiu central intervenir les finances autonòmiques. Artur Mas ja sap a què s'enfronta".