Paràbola del borinot

Revisió actualitzada d'un conte de finals del segle passat, cosa que alguns anomenenremake.

Un entomòleg de Sant Celoni recorria sovint el Montseny a la recerca de material per a la seva llicenciatura. A prop d'una instal·lació d'apicultors va començar a interessar-se per un animal pelut que emetia un brunzit penetrant. De nom borinot (borinot o mascle de les abelles). En va capturar uns quants, els va pesar i els va disseccionar. Va observar el material i la disposició de les ales, la seva freqüència de batuda, la resistència a l'aire. Quan havia reunit totes aquestes dades, va decidir anar per nota.

L'entomòleg es va posar en contacte amb un cosí que treballava a la planta de l'aeronàutica de CASA, a Getafe, dedicada a l'avió europeu EADS. Li va enviar totes les dades recollides al Montseny perquè les revisés als ordinadors de la companyia i li proporcionessin la base científica del borinot, que a més podia ser-los útil perquè tenia enlairament vertical. Primera i contundent resposta del programa d'aerodinàmica, aliè a la zoologia: la massa d'aire desplaçada pel borinot és inferior al seu pes, és impossible que pugui volar. Hi va haver diverses revisions, cada vegada més enginyers es van interessar pel tema, però l'ordinador escopia sempre la mateixa resposta. Conclusió científica, pròpia d'un conte: cal informar el borinot que no pot volar. Les dades ho confirmen.

Va aparèixer al seu dia una altra versió del final, d'origen italoargentina: el borinot vola per convicció.

Des del 12 de setembre fins avui han aparegut estudis sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, que s'han sumat al ja vell debat sobre les balances fiscals. Més que la fiabilitat d'aquests treballs, pesa la seva influència. Que bancs de negocis globals com UBS, Nomura o JP Morgan hagin elaborat informes de perfil negatiu sobre les conseqüències d'un procés secessionista a Espanya mereix ser tingut en compte, perquè tindrà els seus efectes en el molt sensible terreny de les inversions internacionals. Més sorprenent és que el Ministeri d'Afers Estrangers hagi elaborat i difós unanota internaen què es reprodueixen amb parcialitat alguns estudis econòmics contraris a la secessió. Diplomàtics parlant malament al món d'una part del seu propiterritori nacional.

Notícies relacionades

El PP de Jumilla prohibeix dues pregàries islàmiques col·lectives

Tellado apunta a Zapatero i Blanco pel contracte amb Huawei

En l'àmbit acadèmic, val la pena constatar que el debat ha estat intens, cosa que posa en relleu que l'interès per una possible Catalunya independent ha tingut èxit. En l'influent bloc de Fedea,Nada es gratis,es poden veure les rèpliques de dos economistes catalans de prestigi com Jordi Galí i Pol Antràs.

I hi ha el treball, de difusió restringida, de l'exministre Carlos Solchaga. La seva conclusió: «L'economia com a ciència lúgubre arriba fins on pot arribar a l'hora d'estudiar escenaris potencials, però aquest debat només té solució política, i aquesta no és una ciència sinó un art». Ja n'hi ha, per cert, a El vol del borinot,de Rimski-Kórsakov.