Catalunya i futur

Lasituació econòmica, social i política que es dóna a Europa, especialment a Espanya i concretament a Catalunya a inicis del segle XXI, probablement no s'havia produït mai a la història. Es per això que el xoc entre la burgesia social catalana i l'oligarquia de Madrid s'està convertint en gairebé irreversible. Les classes mitjanes en procés de depauperació s'han mobilitzat per exigir un Estat propi que, més enllà de les reivindicacions econòmiques socials i polítiques, s'ha convertit en clam popular. És en aquest marc que cal entendre com les forces democràtiques de ladreta catalana s'han posat al capdavant d'aquestes reivindicacions, per tenir-ne l'hegemonia. Lacasa comuna del catalanisme ha estat la base ideològica d'aquesta presa de posició.

Aquest enfrontament porta a la ciutadania catalana a decidir amb qui volem estar: si amb els interessos de l'oligarquiaa Madrid, o bé, amb els de laburgesia pròpia. Un dilema que no és el millor per prendre decisions, però que penso que aquesta vegada cal afrontar.

Agents de transformació

Lalluita de classes no entén de territoris, però, de vegades aquests poden ser importants per altresreivindicacionsque no podem oblidar, com el fet de compartir una llengua, una cultura o una història. Els agents de transformació sempre som els humans i els nostres objectius. En el cas que ens ocupa, és la classe mitjana com a subjecte revolucionari la que és aprofitada pels interessos de laburgesia territorial. Potser perquè són conscients de que un Estat propi pot propiciar més guanys, que continuar a remolc de les oligarquies centralistes.

És des d'aquesta òptica que, al meu parer, els posicionaments han de ser clars. L'esquerra catalanista a la que pertanyo ha estat sempre federalista, ja que tenim una visió universal del món. És a dir, són les classes populars, al marge de la seva nacionalitat, les que han de lluitar pel seu alliberament i, per això, pensant críticament, som internacionalistes i interdependentistes. En la situació actual, per descomptat, som partidaris del dret a decidir, ja que el principi d'autodeterminació dels pobles és inalienable.

Notícies relacionades

Els vuit deures del Parlament per al nou curs polític: de la regulació de les dietes a la reforma de l’edifici

Ponts que es cremen

Els catalans tenim dret a fer unreferèndumper pronunciar-nos sobre si volem un Estat propi. Això és un exercici de democràcia social inqüestionable. Hem de tenir clar si volem continuar essent una nació sense Estat o una nació amb Estat. Jo, des de l'esquerra, hi estic plenament d'acord, sempre que la construcció d'un nou Estat comporti una nova forma de fer societat i política a través d'una redistribució econòmica més equitativa.

El nostrecatalanisme és d'esquerres amb consciència de classe i d'espècie. Elscomunistescom jo no som catalanistes d'esquerres, sinó d'esquerres i catalanistes. És per aquest motiu que, en aquesta situació crítica, dono el meu suport a lesCandidatures d'Unitat Popular (CUP).