Polítics, economistes i intel·lectuals del món de la cultura defensen l'Estat federal

Un grup d'intel·lectuals, economistes, polítics i periodisteshan fet públic unmanifest en què expressen el seurebuig al "creixent secessionisme" a Catalunya i han augurat, sota un "nacionalisme exacerbat", "el desbordament a curt termini del malestar social al qual ens arrossega el sobtat empobriment i vertigen de la desesperança d'un nombre creixent de ciutadans". Al manifest, acusen els independentistes de convertir Espanya en el seu "boc expiatori sobre qui carregar tots els malestars" i neguen que Catalunya estigui sotmesa a un espoli. "Ni Catalunya està sotmesa a un espoli per part d'Espanya, ni el comú dels espanyols alberga un sentiment de menyspreu cap a ella", asseguren.

Al manifest, que publica el diari 'El País', els firmants fan una crida "a favor de l'esquerra i del federalisme" per respondre al "secessionisme estimulat per Convergència i Unió, des del Govern de la Generalitat", així com altres forces nacionalistes catalanes. Neguen que la independència aporti beneficis i critiquen que els seus partidaris "addueixen beneficis, sense tenir en compte les penoses conseqüències per a tots". A més, alerten que volen convertir "la seva idea d'Espanya en el boc expiatori sobre qui carregar tots els malestars".

Els intel·lectuals i professionals que firmen el manifest consideren que "totes les forces democràtiques s'haurien de sumar en la recerca d'un millor encaix institucional per a Catalunya, d'un finançament més just i de la federalització del deteriorat Estat de les autonomies, que inscriuen en la seva norma suprema la solidaritat interterritorial i els criteris de la seva aplicació compatibles amb l'esforç comú de tots i el principi d'ordinalitat". "Per aquest camí podrem seguir ampliant les cotes de llibertat, igualtat, progrés i respecte mutu aconseguides amb la Constitució del 1978", afegeixen.

"Afecte, admiració i reconeixement"

Segons els intel·lectuals, "Catalunya suscita afecte, admiració i reconeixement, entre altres raons perquè sense ella, sense la seva llengua, sense la seva cultura i sense la seva aportació solidària, no es pot entendre l'Espanya democràtica". A més, neguen que Catalunya pateixi "un espoli per part d'Espanya" i que els espanyols tinguin un sentiment de "menyspreu" per Catalunya.

"És necessari que CiU i altres forces d'afinitat independentista assumeixin les greus responsabilitats en l'equivocada gestió de la present crisi econòmica i en els abusos que es van cometre i deixin d'exculpar-se sota el suposat espoli perpetrat a Espanya", demanen.

Segons sostenen els que subscriuen el manifest, els partits que recolzen la "fulminant independència de Catalunya" confonen les opcions "a concórrer, una darrere de l'altra, a les cites electorals amb programes edulcorats, indolors i sense cost polític, social o econòmic" per, afirmen, ampliar el seu suport a les urnes, i desmenteixen que l'Estat, la Constitució de 1978 i l'Estatut del 2006 "neguin als ciutadans de Catalunya exercir el seu dret a decidir".

Notícies relacionades

Duran diu que el manifest d'intel·lectuals és "una missiva contra CiU"

Junqueras creu que les propostes federalistes són "una presa de pèl"

Per una altra part, en el manifest s'assegura que "el programa de construcció nacional incentiva els independentistes a sentir-se víctimes d'una opressió per part d'Espanya" i a refusar escoltar les propostes d'entesa i "silenciar o relegar tots aquells ciutadans catalans que no subscriguin el programa de secessió". "Els independentistes per tirar endavant la seva transició nacional es proposen violentar la llei democràtica, feta per tots i per a tots, amb el propòsit de fer néixer una nova llei, feta només pels que se senten cridats a una missió sense comptar amb la resta," sentencien.

Firmants

Entre els firmants al manifest hi ha el periodista Miguel Ángel Aguilar, el cineasta Pedro Almodóvar; els escriptors Félix de Azúa, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina, Juan Goytisolo, Almudena Grandes, Mario Vargas Llosa i Javier Martínez Reverte; el dissenyador Javier Mariscal; l'economista Juan Manuel Echiagaray; l'historiador Julià Santos; l'actor Álvaro de Luna; l'arquitecte Rafael Moneo; l'exministre d'Economia Carlos Solchaga; el productor de cine Elías Querejeta, l'actriu Aitana Sánchez-Gijón i els catedràtics José Álvarez, Matías Cortés, Tomás de la Quadra Salcedo i Francisco Rubio Llorente.