El castellà i la República catalana

Sóc alcalde deSant Vicenç dels Horts, al capdavant d'un equip de govern del qual també formen partICV iCiU. El meu, el nostre, és un municipi del Baix Llobregat amb un 80% de veïnscastellanoparlants, és a dir, vicentins que habitualment parlen en castellà. De fet, aquesta és una tendència generalitzable a la comarca. 

Sant Vicenç dels Horts, amb prop de 30.000 habitants, també és el municipi més gran delBaix Llobregatamb unalcalde independentista. Per a algú podria semblar una paradoxa, per a mi no ho és. A la candidatura que vaig representar a les darrereseleccions municipalses reflectia clarament la idiosincràsia de Sant Vicenç, amb persones de diferent abstracció social. Totes, però, compromeses amb unmateix projectei disposades a treballar per tal que els nostres veïns visquin millor en un moment tan dur com aquest. 

 

Fa ben poques setmanes, el ple deSant Vicenç dels Horts es va adherir a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). I és que laindependènciaés un projecte que abraça tots elsciutadans de Catalunya, parlin la llengua que parlin. De la mateixa manera, la crisi econòmica amenaça d'esmicolar l'estat del benestar i colpeja la ciutadania, tant és si parlen una llengua o una altra, català o castellà o qualsevol de les altres llengües que es parlen als nostres carrers. La crisi i el drama de l'atur, prop d'un 30% al meu poble, afecten transversalment i són moltes, moltíssimes, les famílies que ho estan passant malament. La constitució de Catalunya com un estat de ple dret en el marc de la Unió Europea ha de tenir com a prioritat garantir la cohesió social. Anem de cara a construir un país més lliure i just, al servei de les persones, que creï riquesa, que vetlli per l'economia productiva però que estigui també al servei dels més febles. Necessàriament ha de ser d'aquesta manera, cal posar els recursos que genera el nostre país al servei d'una majoria social, d'una bona sanitat i escola públiques, d'una agenda social i econòmica pròspera. S'ha acabat fer carreteres sense cotxes, aeroports sense avions o quilòmetres i quilòmetres d'AVE sense passatgers i que vagi cap enlloc.

Però malauradament, quan una majoria creixent de catalans --parlin la llengua que parlin-- avala la independència i es manifesta a favor de la independència, i si més no quan una majoria aclaparadora es manifesta partidària d'exercir el dret a decidir, vivim l'amenaça d'aquells que pretenen atiar un enfrontament entre nosaltres recorrent al discurs de la por i la intimidació. 

Un conegut empresari del món editorial assegurava fa uns dies que traslladaria el seu negoci a Madrid si Catalunya es declarava independent, i esgrimia raons lingüístiques. No cal patir, no ho farà. Cap bon empresari canvia el seu negoci de país per raons lingüístiques, el que impera són raons econòmiques i logístiques. Però a propòsit de llengües, deixem-ho clar d'entrada, a la Catalunya independent el català serà la llengua pròpia i oficial del país, la llengua comuna de tots. Però el castellà també serà oficial a laRepública Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte. 

Per tant, que no pateixi aquest editor, els drets lingüístics de tots els catalans i catalanes, de tots els vicentins i vicentines, estaran del tot garantits. Com també els drets dels ciutadans aranesos, allí també hi serà oficial l'aranès; encara més, el reconeixerem com a llengua pròpia de la Vall d'Aran, com de fet ja hem tingut voluntat de fer repetidament si no fos pels repetits impediments de l'estat espanyol al seu reconeixement. Parlar més d'una llengua no només és enriquidor, sinó que és cada dia més indispensable. I això no genera cap mena de conflicte, ben al contrari. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

 

¿Quina serà, doncs, la diferència lingüística essencial a la Catalunya independent? Molt senzill. Que les institucions del país, del nou estat, estaran al costat de l'Escola Catalana, l'ajudaran, li donaran suport, la mimaran conscients del paper fonamental que representa; que l'aparell judicial respectarà l'Escola Catalana i no tindrà la temptació d'atacar-la o de substituir la comunitat educativa. Passarà allò que passa en un país normal, que la justícia no atiarà un conflicte que no existeix i aquesta mateixa justícia no es dedicarà a sabotejar la immersió lingüística, que és un sistema avalat per laUnió Europea i que garanteix el perfecte coneixement de català i castellà als nostres joves. Aquesta serà, per tant, la gran diferència lingüística, la voluntat de viure i conviure.