Pere Navarro: "Tenim diputats amb massa tendència a estar al despatx"

El primer secretari del PSC,Pere Navarro (Terrassa, 1959), aparenta seguir sent un home tranquil malgrat que el poc més de mig any que fa que és al capdavant dels socialistes no ha estat precisament un període de calma.

--¿Què està fent malament el PSC perquè sigui incapaç de remuntar en les enquestes?

--Més enllà dels escons, la tendència en percentatge de vot del PSC és lleugerament superior, mentre que CiU experimenta una tendència a la baixa. A CiU li ha funcionat en un primer moment l'estratègia de culpar de tot l'herència rebuda o Madrid, però la gent comença a entendre que el Govern ha d'assumir la seva responsabilitat i exercir les competències de què disposa. El desgast es va notant i nosaltres hem de treballar per recuperar la confiança de la gent.

--La decisió d'Ernest Maragall de trencar la disciplina de vot en el pacte fiscal ha reobert el debat sobre la democràcia interna.

--Al PSC hi ha moltes veus discrepants que s'expressen en els òrgans del partit, es debaten i, col·lectivament, arribem a unes conclusions. Així funcionen els partits democràtics en un sistema que no té llistes obertes. En el tema del pacte fiscal, vam reunir el consell nacional pocs dies abans de la votació. Si algú va voler expressar discrepàncies, aquell era el lloc i el moment.

--La direcció ha donat per tancada la polèmica i vostè fins i tot ha dit que el vot discrepant de l'exconseller era una «anècdota». ¿Significa això que descarten expulsar-lo del grup parlamentari?

--No n'hem demanat mai l'expulsió. Em sembla realment escandalós que, en la posició del PSC en el pacte fiscal, l'única cosa que s'hagi destacat és l'opinió personal d'un diputat. Hem compartit els objectius del model de finançament i ens hem abstingut en aquells punts inassumibles i que dificultaran la negociació a Madrid. Això és el que és més important. La resta és anecdòtic i no penso malgastar més minuts de la meva vida parlant de l'opinió d'un diputat, per més que aquest diputats es digui Ernest Maragall.

--Però el secretari d'organització del PSC li va enviar una carta en què li reclamava l'acta de diputat.

--No li hem demanat que deixi l'escó. La carta li proposava que reflexionés sobre la seva trajectòria personal i sobre opinions al voltant de la disci'

plina que abans expressava i que ara ha canviat. Però no se'l comminava a deixar l'escó.

--En qualsevol cas, ¿això demostra la falta de sintonia entre la direcció i el grup parlamentari, com diu l'alcalde de Lleida, Àngel Ros?

--Jo ho diria d'una altra manera. Aquest grup parlamentari és una llista que va fer l'anterior direcció del partit, amb un criteri que no comparteix l'actual. Hi falten alcaldes i gent del món local, com va dir Ros. El nou PSC neix al congrés del desembre, però hem de gestionar i administrar el grup que tenim.

--¿Està satisfet de la tasca del seu grup parlamentari?

--Col·lectivament, sí. Però, a partir del setembre, els demanaré que intensifiquin la seva tasca fora del Parlament, en contacte amb la gent, parlant amb les entitats, trepitjant el territori i escoltant la gent. Hi ha diputats que tenen massa tendència a estar al despatx.

--¿En el fons de la rebel'lió de Maragall radica l'enèsim pols del sector catalanista del partit?

--Jo sempre he sigut catalanista, i m'indigna especialment que se'm col'loqui fora dels catalanistes. Tot el PSC és catalanista i parlar de sectors em molesta moltíssim. Molts companys que no tenen aquesta marca han fet molt i molt bo per Catalunya. També podríem etiquetar un sector més ecologista o el que està més a la dreta, però no ho fem.

--¿La plataforma Plaça 21 o altres corrents que han sorgit al PSC busquen la divisió o són pluralitat?

--Sempre he cregut en la pluralitat. Un partit és com una orquestra: cada un toca un instrument diferent, però la partitura és conjunta i es decideix democràticament. I la partitura que toca ara és criticar durament les polítiques de dretes que s'estan aplicant, que són econòmiques, però també ideològiques.

--No sembla que ho estiguin aconseguint...

--Costa molt perquè encara hem de guanyar credibilitat. Hem governat en els pitjors moments i molta gent ens veu encara com els que no hem sabut lidiar amb la crisi. Però tinc la  sensació que a aquesta direcció se li demana que faci en sis mesos el que a les anteriors direccions no se'ls ha demanat en 30 anys. Un exemple són les relacions amb el PSOE. Després de 30 anys, aquesta direcció i aquest primer secretari resoldrem aquest debat.

--Els missatges que envia el PSOE en referència al pacte fiscal no són gaire esperançadors.

--El PSOE ha de reivindicar una estructura federal d'Espanya perquè és la resposta a l'ofensiva recentralitzadora del PP, i perquè la gestió descentralitzada s'ha demostrat més efectiva. Crec que, en general, el PSOE està bastant d'acord amb aquestes tesis. Vaig tenir una reunió amb el president d'Andalusia, José Antonio Griñán, i tots dos compartim la necessitat d'un millor finançament autonòmic, de caràcter federal i que respecti el principi d'ordinalitat. Això no treu que, pel que fa a la lletra menuda, a vegades discrepem.

--Si es tracta de demostrar la coherència, la votació del corredor central no sembla el millor precedent. ¿Van preferir passar per despistats que per botiflers?

--No. El grup no va fer la seva feina. Hem parlat amb ells i els hem dit que aquestes badades no es poden repetir. Hem votat mil vegades a favor del corredor mediterrani, però tan sols s'amplifica l'única vegada que ens hem equivocat. Malgrat tot, no es pot tornar a repetir.

--Suposem que CiU porta al Congrés, en forma de moció, el text del pacte fiscal que va aprovar el Parlament. ¿Què votaran els seus diputats?

--El mateix que al Parlament.

--No és cap bestiesa pensar que CiU no deixarà que es trossegi la moció, a diferència del Parlament.

--En aquest cas, CiU demostrarà una vegada més que no té ganes d'arribar a un acord ampli, igual que no va estar a l'altura en la negociació del pacte fiscal. S'hauria pogut arribar a un acord més ampli i CiU no ho va voler o no va poder.

--¿Va notarque Artur Mas tenia més voluntat d'acordar el pacte fiscal amb el PSC que la resta de CDC?

--No puc jutjar els problemes interns de CiU, igual que no m'agrada que jutgin els problemes interns del PSC. Sé que hi ha una divisió profunda entre CDC i Unió i el president Artur Mas em va expressar la seva voluntat d'arribar a un acord. Però, a més de les paraules, hi hauria d'haver posat els mitjans per fer-ho. Malgrat tot, al final va  ser possible compartir els objectius del pacte fiscal, que em sembla el més important. No podem compartir el mètode perquè fins i tot els que defensen la Hisenda pròpia et reconeixen en privat que és un carreró sense sortida.

--Bufen vents d'eleccions anticipades. ¿El PSC està a punt?

--El PSC està preparat per a unes eleccions, encara que siguin la setmana que ve. Però ens agradaria que, a més de les escalades verbals amb la independència, el Govern treballés i comencés a parlar amb Rajoy sobre el pacte fiscal.

--¿Ja té decidit si es presentarà a les primàries?

--Tinc decidit fer les primeres primàries obertes d'un partit polític a tot Espanya.

Notícies relacionades

Puigdemont reclama al TC que li aixequi l'ordre d'arrest per "defensar la democràcia parlamentària consagrada a la Constitució"

El Suprem no revisarà la condemna de Rosa Peral després de la confessió de la seva exparella

--¿Alguna autocrítica d'aquests sis mesos al capdavant de la primera secretaria del PSC?

--No. Hem fet el que tocava fer i el que vam dir que faríem. Però insisteixo que hem d'intensificar el contacte amb la gent. Les dinàmiques internes t'arrosseguen moltes vegades i hem de trencar amb la litúrgia de la política mal entesa. Costarà perquè són inèrcies que resisteixen de fa molts anys.