Què és la 'doctrina Parot'

L'anomenada 'doctrina Parot', que aquest dimarts ha rebut la censura del Tribunal d'Estrasburg, es basa en una sentència del Tribunal Suprem del 2006 que establia que les redempcions de penes s'havien d'aplicar no al temps màxim de compliment efectiu, sinó a cada una de les condemnes individualment.

Això significa que,extingida una, comença a aplicar-se la següent fins a arribar als 30 anys,segons el Codi Penal, pel hagi estat jutjat per delictes comesos abans del 1995. Amb anterioritat a aquesta doctrina, els etarres que van ser jutjats amb el codi del 1973, el descompte a les seves condemnes es restava del màxim total de compliment, 30 anys, encara que la seva condemna fos molt més gran.

En el cas de l'etarra Inés del Río, que ha guanyat el cas a Estrasburg, la seva condemna era demés de 3.000 anys de presó.Amb la fórmula antiga podria haver sortit en llibertat uns deu anys abans de la pena màxima de 30 anys.

Aquesta és la primera ocasió en què el Tribunal Europeu de Drets Humans es pronuncia sobre la 'doctrina Parot', que rep el nom de l'etarra Henri Parot, que el 28 de febrer de 2006 va veure com el seu recurs davant el Tribunal Suprem propiciava que diversos presos de la banda, i alguns de comuns, veiessin endarrerida la seva sortida de presó.

La 'doctrina Parot' s'haaplicat a més de 60 membres d'ETA, dels qual 31 han presentat recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. El 29 de març del 2012, va admetre els recursos de José Ignacio Gaztañaga Bidaurreta, Juan María Igaratundi Peñagaricano i José María Pérez Díaz i va rebutjar la resta. Un quart etarra, Peio Etxeberria Lete, va sortir en llibertat el 24 de maig després que el Constitucional admetés el seu recurs contra l'aplicació de la llei.

Sense obstacles

Notícies relacionades

El Tribunal d'Estrasburg condemna Espanya per aplicar la 'doctrina Parot' a ETA

El Govern recorrerà la sentència d'Estrasburg sobre la 'doctrina Parot'

En la sentència, el Tribunal Constitucional va dir que l'aplicació de la doctrina no suposa un obstacle perquè els penats puguin complir la seva condemna segons les previsions de la legislació penitenciària. Afirmava que la regulació penitenciària té instruments per afavorir la reinserció dels presos, encara que reconeixia que es dificultava la possibilitat de reduir automàticament el límit màxim de compliment, és a dir, 30 anys.

Cinc magistrats van emetre unvot discrepant a l'entendre que no tenia lògica ni base legal, i a més lesionava el dret fonamental a la llibertat. Ara el Tribunal d'Estrasburg sentencia que la doctrina "buida de contingut les reduccions de pena per treball als condemnats sota l'antic codi penal del 1973".