El TC català considera il·legal la limitació del dèficit avalada per CiU

La llei d'estabilitat pressupostària, que el Govern del Partit Popular va aprovar per collar les comunitats autònomes a l'imposar-los un sostre de dèficit i que CiU va recolzar de forma pràcticament gratuïta, ha rebut una reprimenda del Consell de Garanties Estatutàries. En un dictamen aprovat per unanimitat, el Constitucional català declara que un dels articles de la norma és contrari a la Carta Magna i a l'Estatut perquè viola, «de manera desproporcionada», el principi d'autonomia financera de la Generalitat. En concret, els juristes consideren que l'Estat no pot imposar a l'Administració catalana el destí d'un hipotètic superàvit pressupostari. La llei imposa que, en aquest cas, la suma sigui destinadade manera íntegra a eixugar deute, cosa que, segons el parer del Consell de Garanties, envaeix les competències legislatives del Parlament per elaborar i aprovar els pressupostos autonòmics.

La resolució, de 53 pàgines i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, és fruit de la sol·licitud presentada pel PSC i que va ser admesa a tràmit per la Mesa de la Cambra catalana el 5 de juny. Aquesta petició és un pas previ per poder reclamar al Parlament que presenti un recurs contra aquesta llei davant el Tribunal Constitucional, una de les opcions que ara tenen els socialistes sobre la taula. Encara que el PSC va qüestionar un total de vuit articles de la llei, el Consell de Garanties Estatutàries només ha trobat inconstitucional el número 32.

LIQUIDACIÓ AFECTADA / L'esmentat article de la llei d'estabilitat estableix: «En el supòsit que la liquidació pressupostària se situï en superàvit, aquest es destinarà, en el cas de l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals, a reduir l'endeutament net». Segons el TC català, aquest mandat pot afectar negativament la liquidació dels comptes autonòmics, ja que no distingeix entre contextos de crisi, com l'actual, i de bonança econòmica. «Certament, no es pot negar que aquest destí del superàvit pressupostari podria ser recomanable en el marc d'una política fiscal prudent», reconeixen els juristes del Consell de Garanties.

No obstant, prossegueix la resolució, aquesta previsió «no significa que el legislador pugui imposar-la de manera imperativa i generalitzada a les comunitats autònomes, sense distingir els casos en què és necessària per aconseguir els objectius d'estabilitat pressupostària d'a- quells en què no ho és». Al fer-ho, el Consell de Garanties adverteix que s'«impedeix a la Generalitat i al Parlament la lliure decisió de dedicar el superàvit, bé a reduir el deute net, si així ho decideix, o bé a les finalitats de despesa que consideri més oportunes d'acord amb les directrius polítiques o econòmiques més prioritàries». Per aquesta raó, els juristes defensen que la norma està coartant el principi estatutari d'autonomia financera.

La llei d'estabilitat pressupostària deriva de la reforma de la Constitición pactada pel PSOE i el PP a finals de la legislatura passada. Per això, el Consell de Garanties conclou el seu dictamen amb una dura crítica: «No observem que la consagració constitucional del principi d'estabilitat pressupostària habiliti el legislador per introduir un mandat que limita de manera desproporcionada l'autonomia financera de les comunitats autònomes sense que sigui necessari per a la consecució de l'esmentat objectiu d'estabilitat pressupostària». Malgrat la crítica, els juristes no qüestionen en cap moment la doctrina del dèficit zero.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

AJUDA A RAJOY / CiU va votar en contra de la reforma constitucional i quan el Govern de Mariano Rajoy va posar sobre la taula la llei d'estabilitat pressupostària -que inclou sancions que inclouen la possible intervenció d'autonomies en cas d'incompliment dels objectius previstos- va anunciar una esmena a la totalitat. Però les coses (i els interessos) van canviar en qüestió d'hores i el grup parlamentari que dirigeix Josep Antoni Duran Lleida va acabar recolzant-ne l'aprovació exprés.

Oficialment, el gir es va decidir a canvi d'una esmena que permet que les administracions que hagin aconseguit el dèficit zero el 2020 puguin amortitzar deute fins al 2032, cosa que suposa 12 anys més de marge del que inicialment preveu la llei. Fins ara, el Govern ha fet servir sempre la defensa de les competències com a argument per recórrer les retallades imposades pel PP.