El Govern aprova aquest divendres la reforma dels ajuntaments i les diputacions

ElConsell de Ministresaprova aquest divendres l'avantprojecte de reforma de la llei de bases derègim local, amb què l'Executiu pretén clarificar lescompetències municipals i potenciar el paper de lesdiputacions. El president del Govern, Mariano Rajoy, vol també encoratjar la fusió de municipis. A falta de la negociació al Congrés, la iniciativa compta amb el rebuig del PSOE, que la considera fins i tot inconstitucional.

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha estat negociant durant l'últim mes amb el PSOE aquesta modificació de la llei, però finalment no han aconseguit pactar un text conjunt. Segons el Programa d'Estabilitat remès a l'abril pel Govern a Brussel·les, l'Executiu estimava estalviar 3.500 milions d'euros el 2013 gràcies a l'ordenació de les "competències impròpies" i l'agrupació de municipis.

No obstant, el Govern ha explicat que no té intenció d'eliminarajuntaments, encara que sí que té previst suprimir les mancomunitats i reforçar les diputacions, que gestionaran serveis obligatoris i mínims en municipis de menys de 20.000 habitants.

Privatització de serveis municipals

El secretari d'Estat d'Administracions Públiques,Antonio Beteta, ha explicat que en el període d'un any s'avaluaran els serveis públics municipals i que si en aquesta prova les localitats petites obtenen un resultat negatiu, s'hauria d'encomanar aquesta prestació a les diputacions provincials. Aquest punt ha estat un dels més criticats pel PSOE, que creu que s'obre la via a la privatització d'alguns serveis municipals.

En canvi, el Ministeri d'Hisenda ha defensat que l'assumpció d'aquestes competències per part de les diputacions no en comporta "necessàriament" la privatització, encara que ha dit que si alguna vol explorar aquesta via, "per què no" ho ha de fer. Aquesta reforma de l'administració local serà "ambiciosa i realista" i distingirà entre aquells serveis obligatoris que han de prestar els municipis i els voluntaris, va precisar en el seu moment Beteta.

Suprimir mancomunitats

L'Executiu té la intenció també de suprimir totes les mancomunitats a l'entendre que són unes entitats locals "poc transparents i opaques" i amb l'objectiu d'eliminar les duplicitats entre les administracions públiques. Amb aquesta norma es persegueix també evitar les anomenades "competències impròpies" dels ajuntaments, que són aquelles que presten encara que no els corresponguin i que, segons els càlculs que va fer la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (Femp), poden suposar un cost de 6.000 milions d'euros per als consistoris a l'any.

Revisar les competències

El Govern i el PSOE van començar formalment la negociació de la reforma de l'administració local el 4 de juny passat amb la intenció de pactar un text per enviar-lo a les Corts Generals abans de les vacances d'estiu.

Aquestes contactes es van produir per indicació del president del Govern, Mariano Rajoy, i del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que en la seva cita a la Moncloa el 25 de juny van acordar crear una comissió de treball per revisar les competències de totes les administracions, des dels ajuntaments fins a les diputacions i les comunitats.

Crítiques

Notícies relacionades

La nova llei de barris de Catalunya: ¿què és i quins municipis podran beneficiar-se'n?

Oriol Junqueras: «Ens mantenen inhabilitats, perquè se saben incapaços de guanyar-nos a les urnes»

El cap de l'Executiu va anunciar aquesta reforma durant el seu discurs d'investidura amb la intenció d'aplicar la màxima d'"una Administració, una competència". Els socialistes han criticat la proposta presentada pel Govern perquè la consideren "precària" i insuficient i reivindiquen que s'acompanyi d'una nova llei de finançament local. Fins i tot, el secretari de Ciutats i Política Municipal del PSOE, Gaspar Zarrías, ha advertit que el seu partit podria recórrer davant el Tribunal Constitucional la reforma del que planteja el Govern "sense consens" i que "viola l'autonomia municipal".

Al si de Femp, tampoc s'ha aconseguit un acord sobre el nou text entre els representants d'ajuntaments del PP i del PSOE. El Govern també ha mantingut contactes amb altres partits, com el PNB i CiU per reformar una llei que data de 1985.