Federalisme centralista

C entralisme és acumulació de poder en una ciutat. Federalisme és repartiment territorial d'aquest mateix poder. Un dels mals d'Espanya és el federalisme centralista, que també podem anomenar centralisme federal. L'oximoron és idèntic sobre el paper, encara que a la pràctica sigui una realitat. Una de les singularitats perjudicials d'Espanya consisteix a dibuixar una estructura de tipus federal (els capítols corresponents de la Constitució revelen inspiració germànica) i tot seguit dedicar el gruix de les energies a reforçar les capitalitats de Madrid. Fins on arriben els meus modestos coneixements, no hi ha cap més país al món que sigui alhora federal i centralista. Als països federals, la capital administra el poder polític amb equitat. A Espanya, Madrid s'ha aprofitat del seu poder polític en sentit antifederal.

França disposa d'estructures administratives regionals, però no és, ni ho vol, ni creu que hagi de ser federal. Alemanya és federal, i en conseqüència Berlín és una ciutat de segon ordre en pes econòmic i mediàtic encara que hagi recuperat la capitalitat política. Mèxic, amb una constitució federal, ha estat tremendament centralista i encara ho és molt, malgrat que s'esforça a corregir-ho. El que compta és la realitat. El poder s'escampa o es concentra. Les oportunitats s'escampen o es concentren. No les dues coses alhora com ha passat a Espanya. A mesura que les autonomies adquirien competències, Madrid s'erigia en capital mediàtica i altaveu únic, atreia les multinacionals, acumulava poder bancari i econòmic, invertia els diners de tots en xarxes radials de comunicació, en detriment de la naturalesa reticular d'Espanya, i duia a terme operacions per convertir-se en gran capital cultural. Tot, com dic, a base d'aprofitar l'instrument del poder polític a favor de la capital.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Havent-se adonat de la inviabilitat del doble model, la prodigiosa intel·ligència que Madrid mobilitza es proposa el retorn al vell centralisme hispànic, l'únic que respon a la seva megalomania. Uns tenen més pressa, altres ho volen fer per etapes. La modernitat i les oportunitats del desenvolupament, unides al fet que les autonomies responen a una forta realitat regional i històrica, aconsellaria suprimir uns quants ministeris i reduir el pes polític dels altres, en comptes de convertir d'entrada els consellers de les autonomies en delegats territorials dels ministres del mateix ram.

En fi, les dinàmiques són les que són. També els diables i els fantasmes de cadascú. La reculada del federalisme genera poques tensions. Potser Andalusia s'hi resistirà una mica. En qualsevol cas, aquest és un dels grans problemes d'Espanya. No de Catalunya, com tothom hauria de saber.