El príncep Felip i Morenés visiten la missió que lluita contra la pirateria a l'Índic

El príncep Felip i elministre de Defensa, Pedro Morenés, han aterrat aquest matí aDjibouti, la Banya d'Àfrica, per visitar la missió que combat lapirateria en aigües de l'Índic. Aquest era l'únic escenari internacional amb presència militar espanyola que al Príncep li quedava per visitar, encara que així que ha pujat a l'avió ha recordat que al seu dia tampoc va poder visitar la del Txad, que amb prou feines va durar un any, i la humanitària d'Haití després del devastador terratrèmol. El seu últim viatge a les tropes a l'exterior va ser el desembre del 2008, quan va estar al Líban. El juliol d'aquell mateix any, va visitar l'Afganistan.

Morenés també tenia pendent la visita a aquesta missió a l'Àfrica, després del viatge a l'Afganistan i el Líban que va fer el gener passat.

Espanya és, amb França, la principal impulsora de l'Operació Atalanta, en què estan desplaçats 400 militars i que l'any passat va suposar un cost de 100 milions d'euros a les arques de l'Estat. El ministeri de Defensa aporta a la zona el vaixell d'avituallamentPatiño, el patruller Infanta Elena i l'avió de patrulla martítima P-3 Orión, amb base a Djibouti. Des del desembre i fins al mes que ve, el comandament de força de la missió l'ostenta el contraalmirall espanyol Jorge Manso Revilla.

La implicació espanyola a la missió s'entén per la presència en aigües de l'Índic de laflota tonyinaire basca, que en els últims temps ha pogut incorporar seguretat privada en les seves embarcacions, cosa que ha fet baixar notablement el nombre de segrestos.

No hi ha retirada prevista

Segons les últimes dades de la Unió Europea, els pirates tenen actualment segrestades 213 persones, sense comptar les duescooperants espanyoles segrestades a Kenya l'octubre passat i que se sospiten que estan retingudes en un camp de refugiats de Somàlia. Excepte elles dues, cap dels segrestats en mans dels pirates és espanyol. Malgrat això, el Govern no es planteja una retirada, i una reducció només seria possible si s'aconsegueix implicar altres països europeus perquè agafin les regnes, cosa que amb l'actual conjuntura econòmica i la retallada generalitzada en les despeses de Defensa, sembla improbable.

En qualsevol cas, Morenés vol impulsar la missió, no aportant més diners, que no pot, sinó intentant que aquesta siguimés eficaç. D'aquesta manera, Espanya defensarà divendres davant la Unió Europea la possibilitat que s'ataquin els pirates en terra i es destrueixin les seves bases logístiques a la costa. La setmana passada el Govern somali va autoritzar a la UE els atacs en terra, i ara falta que els socis comunitaris decideixin com fer-ho en el transcurs d'una reunió que se celebrarà a finals d'aquesta setmana. La postura del ministre de Defensa serà clara, perquè entén que no només s'ha de fer per restar efectivitat als pirates, sinó que no serà difícil. Elsserveis d'intel·ligència tenen perfectament localitzats elsenclavamentsde les bases pirates a la costa.

El 12 de gener, el Patiño, vaixell insígnia de la força naval europea desplegada al golf d'Aden, va patir l'últim atac pirata. Després d'un intercanvi de trets, sis pirates van ser capturats i portats a bord, més tard van ser portats a Espanya, on esperen ser jutjats. Aquest dimecres, el príncep escoltarà el relat dels fets en directe.

Un centenar de pirates detinguts

Notícies relacionades

El TS mou fitxa contra Delgado

El repte de pujar nivell i baixar diferències

Des de l'inici de les seves operacions,EU NAVFOR ha entregat 117 presumptes pirates perquè siguin jutjats en diferents països. La gran majoria estan a Kenya. La presència de les forces navals ha anat acompanyada d'una reducció en el nombre de segrestos. El 2010 els pirates somalis van protagonitzar 219 incidents que van acabar en 49 segrestos de vaixells, una taxa del 22,3%. El percentatge es va reduir a l'11,8% el 2011, quan hi va haver més incidents, 237, però menys segrestos, 28.

Les dificultats no semblen dissuadir els pirates, que encara que cada vegada segrestin menys, aquesta activitat segueix sent un important reclam per a molts joves que no tenen cap més alternativa a Somàlia. El 2010 van obtenir 79,8 milions de dòlars per 25 rescats. L'any passat la xifra gairebé es va doblar i va arribar als 146,2 milions per 30 rescats.