Camps es mira al mirall del sant Job

Francisco Camps ha llegit durant el seu judiciLa ruta antigua de los hombres perversos, un assaig deRené Girardsobre la figura delboc expiatori, i ha trobat a les seves pàgines un reflex que descriu la seva percepció: és una víctima del seu propi poble, com li succeeix aJoben els passatges de la Bíblia.

És la 23a jornada del procés contra l'expresident de la Generalitat i l'exsecretari regional del PPRicardo Costa, la tercera consecutiva en què la Fiscalia embarca el jurat en una mil·limètrica anàlisi de la prova documental.

Els que vesteixen toga revisen la causa i la resta busca un profit a tantes hores d'espera. "Ja sé que és molt tediós i que s'ha de tenir paciència", admet el jutge.Campstroba aquest profit en les teories d'aquest antropòleg francès. Llegeix les seves propostes concentrat, en subratlla alguns paràgrafs i li trasllada el llibre al seu advocat, que estoicament pren nota del que pretén dir-li al seu client.

Una hipòtesi sobre la teoria del boc expiatori

La ruta antigua de los hombres perversos(Anagrama, Barcelona, 1989), analitza lahistòria de Jobnarrada per la Bíblia --entre molts altres postulats-- i traça una hipòtesi sobre la figura del boc expiatori, un mecanisme que s'ubica en els orígens de cada cultura.

Girardsitua el patiment delsant Joben l'ostracisme dels éssers que l'envolten; no ha fet res dolent, però tothom s'allunya d'ell, és una víctima del seu propi poble. També parla d'una tendència universal per la qual tots els homes descarreguen la seva violència sobre una víctima de recanvi.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Des que es va descobrir la seva relació amb latrama Gürtel, a principis del 2009, el discurs públic de Camps s'ha sustentat en aquesta teoria. Segons ha defensat sempre, el seu únic delicte ha estat treballar "365 dies a l'any" per la Comunitat Valenciana. La resta és unaconfabulacióde mitjans de comunicació, partits, jutges i fiscals entestats a acabar amb la seva carrera i convertir-lo en la figura més notable d'unlinxament públic.

Camps ha trobat en l'assaig de Girard un suport històric, religiós i filosòfic al seu particular calvari; el llegeix a consciència durant la vista oral, el comenta amb Costa i amb els seus procuradors, i en fa una ostensible exhibició. Davant els seus ulls té el mirall del sant Job, un home abandonat per Déu, repudiat pels seus pròxims i obligat a suportar tota classe de calamitats que, segons relata l'Antic Testament, finalment va ser recompensat amb el doble del que posseïa per la seva enteresa.