Jaume Cros: «Sóc en Jaume, correu i repartidor del barri»

És venedor fins al moll de l'os. Fa més de 30 anys que, quan s'acosta Nadal, truca a la porta de les cases carregat de calendaris solidaris. T'embolcalla amb la seva xerrameca educada i en pocs minuts,pam, ja t'ha col·locat el producte.

-¿Què diu exactament quan truca per l'intèrfon d'un edifici?

-«Sóc en Jaume, correu i repartidor del barri». És perquè m'obrin la porta; una tàctica comercial, perdoni.

-Ja m'ho semblava.

-Però si la persona em pregunta: «¿Repartidor de què?» Jo l'hi explico: sóc repartidor d'Arts Mielan. «¿I què és Arts Mielan?», em dirà. Doncs és un taller per a la integració social de persones amb discapacitat.

-¿I si, tot i això, no li obren?

-Si em diuen que no poden obrir perquè ho prohibeix la comunitat, llavors pregunto en quin pis viu el president de l'escala. ¿Al tercer segona? Molt bé.

-És persistent vostè.

-«Senyor president o senyora presidenta -els dic-. Hola, ¿què tal? Sóc el Jaume, correu i repartidor de Mielan, que és aquest talleret de persones amb disminució que els portem el calendari com cada any. ¿Que em permet passar?»

-¿Li tanquen moltes vegades la portes als nassos?

-Algunes. Si truquen a la porta de casa pots dir que no tens temps, que no em pots atendre o que simplement no t'interessa. Però deixar anar una animalada i tancar la porta als nassos només ho fa la gent que no està bé interiorment. Jo a aquests els dic: «Millori's». Nosaltres no ens hem d'amagar absolutament de res. La nostra casa és Arts Mielan, tenim una web, www.artsmielan.com, i la gent ens pot venir a veure. Existim des del 1986 i no hem demanat mai una subvenció perquè creiem en l'esforç del treball de les persones que manipulen el calendari que venem per Nadal. També tenim altres productes: ambientadors, sudokus, llibres de cuina...

-Pari, sisplau. ¡Com es nota que és venedor!

-Els catalans som fenicis. Gràcies a la feina dels venedors les xemeneies de les fàbriques treuen fum... Bé, ara no n'hi ha tantes, de fàbriques, però ja m'entén.

-¿I quant temps fa que ven aquests calendaris porta a porta?

-Més de 30 anys. Ara estic jubilat però segueixo col·laborant perquè crec en la tasca social de Mielan. Jo personalment vaig a vendre-li calendaris tots els anys al senyor Jordi Pujol i ho faig des que era president. «Bona tarda, sóc en Jaume, de Mielan. Com sempre, li porto el calendari de l'any vinent. ¿Quants en vol? ¿Un o dos?»

-Expliqui alguna tàctica comercial.

-Quan m'obren la porta d'una casa sempre tinc les mans a la vista i deixo uns metres de separació, perquè em puguin veure bé. Si m'apropo a la persona, l'aviso: «Ara m'aproparé, si m'ho permet». Els gestos amb les mans han de ser amplis i tranquils i les preguntes s'han de contestar amb confiança i serenor.

-¿I això on ho ha après?

-Al carrer, tot i que de molt jovenet vaig fer un curs de comercial a Chupa Chups. L'amo, el senyor Bernat, va posar un anunci al diari demanant venedors i jo m'hi vaig presentar. Quan vaig arribar al seu despatx del carrer de París, em van dir que buscaven gent més gran, casada i amb certa estabilitat, i jo encara no havia fet ni la mili. Però tot i que no em podia donar feina, el senyor Bernat va veure que tenia fusta i em va convidar a fer un curs de venedor d'una setmana amb totes les despeses pagades.

-¿Què li va veure?

-No ho sé, pobre de mi. Va ser una intuïció d'aquell bon senyor.

-Vostè transmet confiança.

-Quan el Papa va venir a Barcelona fa un any em van encomanar a mi obrir l'ampolla de vi de missa i omplir el calze que el Sant Pare va consagrar. No és que se segueixi posant verí a les copes com fa 500 anys, però vaja, tampoc és una feina que es pugui confiar a qualsevol.

-¡Ara em dirà que és capellà!

-No, no, jo no estic ordenat. Sóc un ministre de l'eucaristia, que és un orde menor; sóc un ajudant dels ajudants. Els caps de setmana ajudo a celebrar la missa a l'altar major de la catedral: miro que tot funcioni, poso les coses al seu lloc, llegeixo els salms... Faig una mica de tot. ¿Veu aquesta clau que duc a la butxaca? És la clau mestra de la catedral de Barcelona.

Notícies relacionades

Homenatge a represaliats pel franquisme

Sánchez plantejarà més càstig contra els corruptors sense llastar la contractació

-Una altra prova de confiança. Escolti, ¿quin va ser el primer producte que va vendre a la seva vida?

-Llibres. A la mili, venia llibres als meus companys.