La vella guàrdia apuntala el PSOE

La cosa pinta de pena per als socialistes. De pena, pena, pena. Tant, que la vella guàrdia, aguerrida en totes les batalles des de la clandestinitat del franquisme a la derrota per golejada del 2000, ha decidit arremangar-se i reaparèixer per a un nou combat -ni tan sols ells saben si serà l'últim- i intentar, primer, aixecar l'ànim de les seves tropes i, després, emular les seves antigues epopeies quan eren capaços de reconquistar els seus electors i derrotar les enquestes. Vèncer els sondejos i, de passada, noquejar el PP, és clar.

Aquest migdia, a Dos Hermanas (Sevilla), una localitat simbòlica per al PSOE, perquè allà Felipe González i Alfonso Guerra han aixecat passions des de sempre -González fins i tot va tenir allà la seva primera nòvia-, s'assistirà al primer combat d'una batalla que hauran de lliurar amb intensitat perquè només els queden 15 dies. Allà, el que havia estat el tàndem dirigent del socialisme espanyol durant els anys 70 i 80 es tornarà a reunir per acompanyar el candidat Alfredo Pérez Rubalcaba, un dels seus alumnes avantatjats. Han passat 15 anys des que González i Guerra van coincidir per última vegada dalt d'un escenari. Va ser a Sevilla, en el tancament de campanya de les eleccions del 1996, les de la «dolça derrota». Les seves relacions ja s'havien deteriorat tant que la tradicional abraçada va quedar reduïda a un copet sense mirar-se a la cara.

¿Què passa ara perquè els dos generals en la reserva, després de lustres de gèlida relació, tornin a coincidir en un míting? «No pot ser que aquests dos vagin al mateix acte sense haver parlat abans entre ells, i si ho fan és perquè estan molt preocupats», assegurava un baró territorial. I no n'hi ha per menys.

Des de fa mesos les enquestes ofereixen dades esgarrifoses per als socialistes. El buscatefecte Rubalcabano s'ha produït perquè el seu intent de marcar distàncies amb la deteriorada popularitat de Zapatero s'ha vist frenat per la tossuda realitat. La situació econòmica, lluny de millorar, ha empitjorat; l'atur encara no ha tocat sostre i continua creixent exponencialment, i el president ha seguit adoptant decisions impopulars per evitar la intervenció d'Espanya que han depauperat les escasses esperances que podia albergar per al 20-N el partit del qual encara és secretari general.

L'enquesta del CIS ratificava ahir el pitjor. Més de 16 punts de diferència a favor del PP, que podria obtenir 74 escons d'avantatge. Una caiguda generalitzada en totes les circumscripcions, en particular en les que han estat el graner electoral dels socialistes en els comicis legislatius com Andalusia i Catalunya. A la comunitat que presideix José Antonio Griñán, que també va ser ministre amb González, la pèrdua arribaria a 11 escons, i en el feu de Carme Chacón, on el 2008 els socialistes van obtenir l'històric rècord de 25 escons, el descens podria ser de 9. Sense Andalusia i Catalunya no hi ha qui guanyi les eleccions a Espanya, i més si té perdudes des de fa anys les altres dues grans comunitats: Madrid, on, segons el CIS, el PSOE podria encara baixar 5 o 6 escons més, i la Comunitat Valenciana, on en perdria 3.

LA RECONQUISTA/ Així que la vella guàrdia torna a la palestra per buscar la remuntada sobretot a Catalunya i Andalusia, perquè els socialistes confien que en aquests dos territoris encara compten amb votants, cabrejats, sí, però disposats a deixar-se reconquistar si els convencen.

La dreta ironitza amb un retorn que sembla un episodi de Cuéntame i alguns joves dubten de la capacitat de González per atraure vot perquè ja el veuen gran. Però al PSOE tots ho tenen clar. «Tant Felipe com Alfonso mantenen l'atracció en l'electorat tradicional que ens abandona perquè s'ha sentit traït per les polítiques econòmiques que hem fet però que no votarà el PP», asseguren dirigents veterans i novells. «S'ha de convèncer tres milions de votants que ara tendeixen a l'abstenció», diuen. L'enquesta del CIS parla d'un 31% d'indecisos.

Notícies relacionades

Tot a favor del PP

De com els amargats alimenten els seus enemics

PRECEDENTS PROPICIS / On González i Guerra segueixen tenint ganxo és en les bases del partit, que també estan desanimades. Posar-los les piles perquè surtin a lluitar pel vot no és intranscendent, encara que sembli tard. Guerra ho fa perquè segueix sent candidat per Sevilla, però González va decidir ja fa uns mesos posar-se «a disposició del candidat», a la vista d'una hipotètica catàstrofe que ell insisteix que és superable, perquè també el 1993 les enquestes deien que perdria per 12 punts i va guanyar per 4, i el 1996 que la derrota seria per 15 punts i en canvi només va ser «per 300.000 vots, poc més d'un punt».

Amb tot, els pròxims a l'expresident asseguren que no el preocupa tant que el PSOE perdi les eleccions com la possibilitat que una gran derrota -que en cap cas atribuiria a Rubalcaba- deixi el partit a la deriva. «Quan es va perdre el 2000, malgrat els vaivens que havia fet el partit, amb les primàries que Borrell va guanyar a Almunia, la renúncia de Borrell i tota la resta, el PSOE seguia tenint una estructura forta, líders de pes, poder territorial... Ara el partit està molt feble», confessava un veterà socialista. La lluita no només és per salvar els mobles electorals; també és per evitar el desnonament polític del PSOE.