Tot a favor del PP

L'enquesta del CIS donada a conèixer ahir confirma que el PP s'encamina cap a una victòria sonada, i el PSOE, cap al pitjor resultat des del restabliment de la democràcia. L'amplitud de la mostra -17.000 entrevistes- i la rotunditat del resultat permet tenir pocs dubtes; el percentatge d'indecisos -el 32%- obre només un punt d'interrogació pel que fa a la profunditat de la victòria popular, que pot tancar la nit del 20-N amb el millor resultat de la història del partit: una majoria absoluta amb una diferència de més de 70 escons amb relació als socialistes. És a dir, que la campanya electoral ha començat amb poques incògnites, i tot i que l'enquesta es va realitzar abans de l'anunci d'ETA, i s'ha de veure com influeix en els electors el debat televisat de dilluns i quin cop d'efecte guarden els dos grans contendents per a l'esprint final.

En tot cas, un parell de dades parcials permeten mesurar la consistència dels vaticinis. La primera és elsorpassoa Andalusia, on el CIS atorga la victòria al PP en set de les vuit províncies. El segon és el progrés a Catalunya, on els conservadors queden a un diputat de CiU, que en pot aconseguir fins a 13 (ara en té 10) i quedar a tres del PSC (el 2008 en va obtenir 25). Es tracta en els dos casos de vots esgarrapats en dos vivers del PSOE que han estat determinants en les seves dues últimes majories relatives.

Per al PSC només és un consol esperar que les urnes el confirmin com el primer partit de Catalunya amb 16 diputats, perquè tindrà un retrocés espectacular amb fugues a dreta i esquerra si, com assenyala l'enquesta, ICV-EUiA aconsegueix tres diputats. Una cosa similar es pot dir del País Basc, on el PSE es mantindrà al capdavant sense que això tingui efectes pràctics en la configuració d'una majoria.

El que resulta més rellevant a Euskadi és el progrés d'Amaiur, la nova marcaabertzale,a costa del PNB. Aquí sí que el final de la violència pot tenir un efecte immediat i reforçar la tendència apuntada per Bildu en les últimes municipals. Vist des del costat nacionalista, si finalment els radicals aconsegueixen empatar a tres escons amb el PNB, el 20-N deixarà constància que perilla el seu paper històric d'àrbitre polític perpetu dels assumptes bascos.