Jesús Eguiguren: "El 'lehendakari' s'hauria d'haver cremat per la pau"

El president dels socialistes bascos,Jesús Eguiguren (Aizarnazabal, Guipúscoa, 1954) va ser el representant del Govern en l'anterior procés frustrat de diàleg amb ETA. La seva experiència l'ha convertit en un profund coneixedor de la banda. Sense pèls a la llengua, acostuma a dir el que pensa.

-¿Com està?-Estupendament, perquè estem vivint el que sempre hem somiat, un Euskadi en pau on es pugui sortir al carrer tranquil·lament i amb llibertat. La pena és que alguns ho han tingut davant del nas i no s'han adonat que era el moment de la pau.

-¿Qui no ho ha vist?-Els que estan governant aquí i al País Basc. Això ha permès que Bildu se'ns hagi avançat i que capitalitzi la pau. Passa el contrari del que va passar fa quatre anys, quan els socialistes ens vam bolcar amb la pau i vam tenir un reconeixement electoral que mai havíem somiat. Ara hem estat reticents i desconfiats.

-Però és normal no refiar-se'n...-L'opinió pública sí, però el polític ha de tenir olfacte i visió de futur. Que Bildu abanderi la pau comportarà un tsunami nacionalista. Em temo que la pau vindrà acompanyada d'un fervor del nacionalisme excessiu.

-¿Als socialistes els ha faltat coratge?-Entenc que el Govern de Madrid no vulgui polemitzar, però a Euskadi la nostra missió era fer la pau. Ens van elegir per a això. I tot i la incomprensió, els problemes que hauria comportat a Madrid, i sabent que l'haurien posat a parir, ellehendakaris'hauria d'haver cremat, arriscat i jugat el tot pel tot.

-¿El lehendakari, Patxi López, hauria d'haver assistit al fòrum de pau?-No el vull criticar. Però quan se li va dir que passaria això que està passant, va preferir ser prudent. Comprenc que ellehendakariha de mesurar, però els bascos el van elegir per fer la pau, i s'hauria d'haver rostit, si hagués calgut.

SEnD¿Enfadat?-Estic molt cabrejat perquè en aquest procés he trobat molt poca comprensió en el meu partit. Molta desconfiança i reticència al que pogués dir. M'he sentit limitat per poder explicar als nostres que el que volíem finalment ho teníem davant del nas. I he hagut de callar per no entrar en conflicte amb ellehendakari. Els socialistes hem perdut l'oportunitat d'abanderar la pau.

-No el vaig veure sortir gaire convençut de la conferència.-Tampoc tenia grans expectatives. Sabia que hi havia de ser. Que era un pas important en el camí de la pau. I ho ha estat perquè Batasuna ha creuat la ratlla.

-¿Creu que el més important és que l'esquerra abertzale ha demanat a ETA que no mati mai més?-Això és el principal més enllà del que digui el paper, que em sembla una mica ranci. El document només val si hi ha voluntat de pau.

-¿I n'hi ha?-Crec que la cosa està prou lligada, i que el document s'ha parlat amb els afectats, i a això obeïen algunes terminologies.

-Retòrica abertzale pura i dura.-En el document hi ha terminologia ja superada. Però Batasuna la necessitava perquè ETA fes el pas, que és el que ens interessa, que renunciï definitivament a les armes. I alguna cosa així dirà el comunicat. Sempre he pensat que en els temes bascos els papers només han de tenir una frase, si en tenen més, es compliquen. «La violència mai». I punt.

-¿Tem que ETA aprofiti la resta de punts per tornar a matar?-No tinc por que torni a matar, penso que és inviable que ETA faci marxa enrere. La seva pròpia gent se li tiraria al damunt. Hi ha decisió d'acabar.

-¿Com és que en sap tant, d'ETA?-No és que en sàpiga gaire. El que passa és que he viscut al centre de l'huracà, a Guipúscoa, i en tinc la informació. Vaig notar que una cosa nova succeiria quan, després de la ruptura de la treva, gent que no em saludava van tornar a tractar-me com a amic. Aquest va ser el primer símptoma. I mentre s'esplicava que [Arnaldo] Otegi estava al servei d'ETA, sabíem que Batasuna estava guanyant a les assemblees la seva renúncia al terrorisme. Així l'hi vaig explicar allehendakari. Però ningú em va fer cas.

-¿Es considera un incomprès?-A Euskadi passo per espanyolista i a Espanya em qualifiquen de proetarra. Jo el que sóc és un basquista amb una concepció de futur del País Basc que gairebé arriba a la sobirania. Sóc un incomprès per això i perquè en política, si surts de l'ortodòxia dels partits, et crees problemes.

-¿Arnaldo Otegi serà lehendakari?-Crec que Bildu està en la seva quota màxima i que ja no pujarà més. Trigarà, però acabarà pagant la seva gestió, però és veritat que ara està a la cresta de l'onada, perquè entre tots els hem fet la campanya. Tota aquesta història de la legalització li va donar vots a cabassos.

-¿Quan sortirà Otegi de la presó?-Doncs no ho sé, espero que surti algun dia. Tampoc entenc gaire bé per què és a la presó. La llei s'ha de complir, però es pot ser flexible. Estant allà dins s'està fent un capital polític superior al que tindria fora. Estem alimentant un mite.

-¿Hi haurà un comunicat d'ETA?-És el que diuen, sembla que tot això ja està lligat, però ETA és un animal que es mou lent. Diuen que està a punt, però tampoc serà res de l'altre món. ETA no dirà que es dissol. S'acollirà a la conferència, que ja és molt.

-I després, ¿què passarà?-Molt de temps. Serà com la neu que tothom sap quan n'hi ha, però ningú va veure el dia que va desaparèixer. Però crec que no tornaran a matar. En certa manera, el terrorisme s'ha acabat. I els polítics hauríem d'haver organitzat, però no negociat, el final del terrorisme. Fa temps que s'hauria d'haver modificat la política penitenciària, perquè, al final, ETA són els presos. Mentre hi hagi presos, hi haurà ETA. La lògica diu que haurien d'estar a prop de casa seva.

Notícies relacionades

La portaveu del Govern basc diu que Patxi López s'està "socarrant" en la recerca per la pau

Felipe González: "Ningú es va socarrar més que nosaltres en la lluita contra ETA"

-¿Algun dia pensa escriure les seves memòries?-Alguna cosa explicaré de per què va fracassar l'anterior procés de pau. Es va amagar i això va ser un gran error. En la teoria de resolució de conflictes es diu que un procés que no es pot explicar és un procés fracassat.

-¿Es penedeix d'alguna cosa?-He viscut com un privilegi la política al País Basc. La nostra ha sigut una política pura. Ens hem jugat la vida per les llibertats. I si a sobre aconseguim l'objectiu, tens tota la trajectòria vital justificada. Els fills dels socialistes bascos podran anar amb el cap ben alt perquè podran dir que quan es moria al País Basc, ells estaven allà.