Indignació i ràbia

Quan va caure Lehman Brothers i van començar a sorgir les primeres veus que anunciaven la necessitat de refundar el capitalisme i regular el sistema financer, vaig creure que les coses començarien a canviar de veritat. Gairebé quatre anys després hem comprovat que els que auguraven una humanització del sistema no sabien el que deien o, directament, ens van enganyar.

En realitat, tot ha anat a pitjor: retrocés de l'Estat del benestar i de les condicions laborals i socials; la banca continua dictant la política econòmica i no s'ha controlat l'especulació; Brussel·les denomina «rescatar països» a segrestar-ne les economies... I en aquest temps ha anat creixent la meva perplexitat, la meva indignació i, principalment, la meva frustració. Els poderosos es cobren ara la factura de dècades de conquistes socials i redistribució de la riquesa de l'Estat del benestar. El nostre adversari se sent fort i vol recuperar el terreny que considera haver perdut.

Notícies relacionades

Tres futurs per a Hereu i tres més per al seu partit

A la recerca del bàlsam que impedeixi tornar a ballar-la

Davant això, hi oposem tota la nostra força, la que tenim. Ens mobilitzem, ens manifestem, omplim les avingudes. Però no és suficient. I amb la indignació ha crescut la meva frustració, ho reconec. Dies enrere, al congrés de la CES, constatava com les mobilitzacions dels sindicats a Grècia, França, Espanya i a tot Europa no han estat suficients per fer front a la injustícia i a la desesperança del sistema.

Per això, les mobilitzacions de la plaça de Catalunya o de la Puerta del Sol em produeixen tanta esperança. Tan sols podrem canviar les coses així, agrupant consciències i transformant la indignació individual en energia col·lectiva. El que ha nascut és un moviment que suma els motius que ens han indignat i que concorren en un denominador comú: el sistema no respon a les nostres necessitats i hem de transformar-lo en un altre de més just i humà. Els sindicalistes hi aportarem la nostra pròpia indignació, la nostra visió i la nostra incansable lluita.