Una abstenció real

A Artur Mas se'l va veure ahir irritat, irascible, queixós i molest en el ple del Parlament. No tenia una papereta senzilla. L'oposició el va atacar per dreta i esquerra per la seva política de retallades i per la seva síndrome de Doctor Jekyll i Míster Hyde amb l'independentisme. De la tisorada es va defensar tornant a acusar el tripartit de totes les plagues bíbliques actuals. Del seusíexprés a la independència -el 10-A va votar a favor i el 13-A, ahir, es va abstenir-,

apel·lant a la seva sobirania personal i recolzant-se en un sobirà. Va participar en el simulacre de consulta a Barcelona igual que el Rei vota en els referèndums tot i ser un cap d'Estat. La règia comparació tenia un punt feble evident: Joan Carles vota en consultes que tenen un resultat vinculant. Mas i CiU, en canvi, van participar en una iniciativa innòcua, sense valor legal, irreal. En canvi, la seva abstenció parlamentària d'ahir en la votació de la llei d'independència presentada per Solidaritat Catalana és tan real com que va servir per cloure, almenys durant quatre anys, un debat que començava a fer sortir de polleguera la federació nacionalista.

Mas no va assistir al debat en l'hemicicle, malgrat que era a la Cambra, així que no va escoltarin situles crítiques de tota l'oposició a la seva «incoherència» i, en alguns casos, a la seva «irresponsabilitat». Ja havia pres un aperitiu al matí quan, en la sessió de control, va discutir amb la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, que va afirmar que Mas ja no és el seu president.Va ser llavors quan el líder de CiU va invocar el Rei i es va convertir en Míster Hyde per partida doble. Independentista diumenge i pragmàtic dimecres. Flagell dels populars en el front sobiranista i parella de ball preferida en l'econòmic.

Accent catalanista del PSC

Per CiU era el dia de girar full. Pel PSC, una oportunitat d'accentuar el seu catalanisme a compte de criticar les anades i vingudes de Mas amb la secessió. A més, els socialistes s'havien de distanciar dels col·legues d'esmena, el PPC i Ciutadans. El defensor del sector catalanista del partit, Montserrat Tura, en to solemne, va advocar per una reforma de la Constitució i va avisar que a Catalunya no li poden posar «obstacles» per assolir qualsevol «horitzó de llibertat» que esculli. Però va gratar on més mal fa als independentistes al recordar el full de serveis a Espanya del president Lluís Companys: «Ell va dir en aquesta tribuna el 1936 que no trencaria l'ordre constitucional. El PSC farà el mateix». De fet, pocs expresidents es van quedar sense esmentar ahir, la vigília del dia de la República.

Experta en l'equilibrisme sobiranista, CiU va dosificar el bull independentista de Solidaritat. Va deixar que es cogués a foc lent i que bullís a rebuf de la consulta de Barcelona, però des del primer dia va advertir que apagaria el foc en l'últim moment. El mateix dia que Joan Laporta va presentar la llei de declaració d'independència, la coalició avui dividida era conscient que estava cremant el seu principal (i únic) cartutx electoral, que estava servint a CiU en safata de plata el final de la seva estratègia de pressió, que va agonitzar ahir davant del Parlament mostrant el seu vessant més pintoresc. Mentre els seus activistes cridaven al parc de la Ciutadella i llançaven improperis contra els «traïdors» (grup en el qual van quedar adscrits el Govern, els diputats de CiU i fins i tot Laporta), els tres parlamentaris de Solidaritat renunciaven a Ítaca.

Notícies relacionades

Maria Lapiedra i Jimmy Jump animen el final de festa

Mas equipara el «col·lapse» grec amb el llegat deixat pel tripartit

En un gest desesperat per salvar la llei, van proposar als nacionalistes desnaturalitzar el seu text, eliminant el mandat de votar la secessió abans del 2014. CiU ni es va immutar. «No podem estar parlant tots els dies del mateix», va justificar en la tribuna el portaveu dels nacionalistes, Jordi Turull, en un argument ja clàssic per neutralitzar un Grup Mixt que clama per la independència i per la unitat d'Espanya a parts iguals un dia rere l'altre. CiU va recordar que el seu programa electoral no independentista va guanyar les eleccions i que, per tant, es deuen als seus votants. Als secessionistes, a qui va fer l'ullet diumenge en el 10-A, i als no secessionistes, a qui va tranquil·litzar ahir amb la seva abstenció.

ICV-EUiA, atrapada en el federalisme de viabilitat qüestionada, va acabar compartint l'abstenció amb CiU. El diputat Jaume Bosch es va consolar recordant que la secessió només té 14 defensors al Parlament (i dividits en tres grups), malgrat les enquestes i els 257.645 vots del 10-A. Uns sufragis que CiU, amb la seva abstenció real, va reduir a cendres en tot just 72 hores.