Esquerra limita la regeneració interna per evitar un altre harakiri

Esquerra vol demostrar que ha après la lliçó. La tradició marca que una debacle electoral ve seguida d'una lluita interna fratricida que acaba en escissió. Però un Joan Puigcercós segur de tenir domades les seves hosts pretén pilotar la regeneració i desmentir els seus antecessors, que quan van intentar fer el mateix en van sortir escaldats. Lluny de dimitir, el president d'ERC va rebre ahir l'aval de la cúpula per seguir endavant, malgrat haver perdut la meitat dels vots i 11 escons. Els dirigents van fer autocrítica, però van concloure que obrir en aquest moment un altre procés congressual situaria al límit del suïcidi un partit a les files del qual solen florir amb extraordinària facilitat pulsions autodestructives.

El record d'una Esquerra fraccionada en quatre parts gairebé irreconciliables va passar pel cap de la quarantena de dirigents que van analitzar la caiguda del 28-N en la reunió de l'executiva. Van parlar tots i tots es van conjurar per aparcar un altre espectacle com aquell, almenys fins després de les municipals del mes de maig. Aquesta cita electoral serà un principi d'ultimàtum per al líder d'ERC, que no va descartar convocar un congrés extraordinari per a la tardor que ve en funció dels resultats. De moment, aguantar la marea és el mal menor.

Mentrestant, Puigcercós ha posat en marxa un procés controlat de regeneració i reorganització interna. Canviarà l'estratègia i la relació del partit amb el territori. Hi pot haver alguna cara nova, però el timó seguirà en mans del mateix capità. L'encàrrec de renéixer de les cendres l'ha rebut el secretari general, Joan Ridao, un dels pocs dirigents que avui poden fer ombra al líder. Ell dirigirà l'elaboració d'un document de treball en què es proposi un «full de ruta» d'aquí al maig.

Puigcercós es considera pagador d'una factura heretada. La crisi, el convuls congrés del 2008 i l'Estatut han tornat Esquerra al seu hàbitat natural, i han fet inútils la capitalització de l'obra de govern i l'auge del sentiment independentista. Dels errors en la gestió en van donar compte alguns dirigents en l'executiva, que van subratllar que el tripartit s'ha llaurat l'enuig de col·lectius delicats, com els metges, el professorat i els Mossos d'Esquadra, al gestar normes clau d'esquena a ells, com la llei d'educació.

ERRORS DE CAMPANYA / El candidat va admetre errors en la campanya, com subestimar l'impacte de Solidaritat Catalana, el partit de Joan Laporta, i la previsible fuga de vots cap a CiU. Algunes veus van constatar que ERC va afrontar la campanya tenint-ho tot en contra i amb poc marge de millora. Es va encomanar a un espantall del PP, demostrat ineficaç. Osona ha estat l'episodi més lacerant, ja que alguns quadros republicans han virat cap a Solidaritat Catalana.

Notícies relacionades

El dia en què Puigcercós va entrar a l'infern

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un altre fet preocupant és que ERC segueixi sagnant per tots els flancs: el moderat i el radical. De cara també a les municipals, la cúpula es proposa exhibir fortalesa malgrat la patacada amb la incorporació a la seva òrbita d'intel·lectuals i càrrecs locals que teoritzin un nou independentisme pragmàtic. L'afiliació del conseller Joan Manuel Tresserras i el lobby municipal que Esquerra està organitzant persegueixen aquest repte. Ho necessitaran aviat, de seguida que Laporta i els seus deixebles pressionin CiU amb el seu secessionisme exprés. Per no perdre múscul, Puigcercós va allargar la mà a Artur Mas, però no va renunciar al referèndum.

L'anàlisi republicana conté també un petit consol. L'hecatombe del PSC ha deixat orfe gran part del catalanisme d'esquerres. Recollir tota aquesta runa i refer-la com si fos una au fènix (independentista, és clar) pot ser un interessant camí per recórrer.