El dia en què Puigcercós va entrar a l'infern

Pot ser que el que li ha pas-sat a ERC sigui pitjor que el que li ha passat al PSC, encara que als socialistes els costi de creure. Això d'Esquerra recorda poderosament el que passa en aquella pel·lícula -Origen, amb Leonardo DiCaprio- en la qual un comando és capaç d'infiltrar-se en els somnis de les persones per canviar-los i d'aquesta manera arruïnar-los la vida. Diumenge Joan Puigcercós i els seus van travessar el llindar d'un infern davant del qual no m'atreveixo a dir, com Dante a La Divina Comèdia, que s'hagi d'abandonar tota esperança, però sí que no sembla gens senzill sortir-ne mitjanament ben parat.

Els dimonis que perseguiran Puigcercós i el seu entorn comencen pel de l'horrible resultat de les eleccions. Un resultat que té causes estructurals, però al qual ha contribuït una campanya erràtica, que va començar amb ERC titllant CiU de corrupta i va acabar amb Puigcercós presentant-se com el complement ideal d'Artur Mas. Les xifres amb prou feines poden ser pitjors. ERC ha caigut de 21 diputats a 10 i del 14% al 7%. L'ensorrament és més eloqüent si això és possible pel fet que l'independentisme sociològic es troba en el que constitueix segurament el seu millor moment des de la transició. Però tan dramàtic com les xifres resultarà la irrupció de Joan Laporta, que entra a l'hemicicle català amb tres diputats més -tots ells molt motivats i amb un talent gens menyspreable- per recordar-los als de Puigcercós els seus errors i pecats, i amb la meta de desplaçar-los com a referent independentista. Si fins ara -o, almenys, fins a l'escissió carreterista- ERC mirava cap endavant, sempre amb l'anhel de fer posar de genolls CiU, ara haurà d'estar atenta, i molt, al darrere.

Notícies relacionades

Esquerra limita la regeneració interna per evitar un altre harakiri

Enquesta CEO: El suport a la independència de Catalunya es recupera per primera vegada en any i mig

Sens dubte Laporta serà un turment infernal. Presumiblement, a més, Solidaritat es convertirà en una forta temptació per a l'electorat d'ERC, així com per a una part del de CiU. Els riscos, no obstant, no acaben aquí. Imaginin-se per un instant que un, només un, dels 10 diputats que li queden a ERC decidís, fruit de les previsibles topades internes, convertir-se a la fe laportista i canviar de bàndol: llavors Solidaritat podria abandonar el Grup Mixt i constituir el seu propi grup al Parlament, cosa que incrementaria el seu marge de maniobra i el seu potencial de creixement.

Així mateix, la cúpula d'ERC haurà de legitimar davant les bases la decisió de continuar portant les regnes, d'eludir l'assumpció de responsabilitats en un vistós contrast amb el que ha fet, per cert amb gran dignitat, José Montilla. Cal recordar aquí que el tàndem Puigcercós-Ridao va desempallegar-se no fa gaire de Carod-Rovira, que ostenta a favor seu les millors marques electorals de la història de l'ERC posterior al restabliment de la democràcia. Carod, que abans de diumenge ja era una angoixant obsessió per a la direcció republicana, amenaça de ser-ho encara més. Principalment si comença a disparar els seus característics obusos dialèctics a manera de venjança contra els que el van ofendre, una cosa que les apostes vaticinen que trigarà molt poc a succeir.